BarcelonaCada dia cauen a la Terra prop de cent tones d'objectes d'origen sideral, que poden ser asteroides, meteoroides o deixalles espacials. Per sort –o per pura estadística, que la Terra és més gran del que a vegades pensem–, la caiguda de tot aquest material no sol causar danys humans i, de fet, en tot el segle XX només hi ha un cas documentat d'impacte de meteorit sobre una persona. I va sobreviure.

El 1954, en un poblet d'Alabama, als Estats Units, un meteorit de 18 cm de diàmetre va travessar el sostre del menjador d'Ann Elizabeth Hodges i li va caure a sobre mentre dormia al canapè. Va tenir sort: la ràdio va frenar el meteorit i l'impacte només va provocar-li ferides lleus al maluc i en una mà. Però la seva vida va canviar per sempre: de la nit al dia es va convertir en una petita celebritat, va aparèixer en programes de televisió i van oferir-li grans sumes pel meteorit. Amb les ofertes van arribar també les disputes legals per la propietat del meteorit, les tensions amb el seu marit i, finalment, el divorci i la solitud. Quan va obtenir la propietat legal del meteorit va acabar cedint-lo a un museu local. Ja en devia tenir prou, de regals enverinats caiguts del cel.

La història de Hodges es prestava a una narració clàssica, però el francès Fabien Roché opta en el seu primer còmic llarg, El meteorito de Hodges (Garbuix), per descompondre els elements del relat i desplegar-los a través d'un estil minuciós i fragmentat que beu molt –tant que en algun moment està a punt d'ofegar-se– dels recursos desenvolupats per Chris Ware en la seva obra: l'aparent fredor del dibuix, el disseny intricat de la pàgina i un distanciament sobre l'acció, com si més que explicar una història orbités al seu voltant. Així, un Roché documentadíssim detalla els fets de l'impacte i les seves conseqüències, però també els orígens del poble on viu Hodges, la relació dels éssers humans amb els meteorits i altres fenòmens adjacents.

No és un exercici d'estil gratuït, sinó una elecció brillant per arribar al cor de la història, que no és altra que la coreografia macabra d'un atzar que, amb només un petit cop, pot desviar les nostres vides de l'òrbita traçada amb tant d'esforç i provocar una cadena infinita d'impactes. Ann Elizabeth Hodges només volia una vida tranquil·la i formar una família, però la topada amb un cos estrany va acabar amb el seu somni. A través de la complexitat formal i narrativa, Roché assenyala la fragilitat de la nostra pròpia existència, un fenomen tan estrany i misteriós com que una roca que vaga durant segles per l'Univers caigui precisament sobre nosaltres.