Quan ser pares és cosa de tres

BarcelonaArnau Ferrer i el seu company sempre havien volgut ser pares però les opcions que tenien no els ajudaven a fer el pas: descartaven l'adopció nacional per la llista d'espera mínima d'uns set anys; l'adopció internacional era impensable per a parelles homosexuals que no amaguin que ho són i la maternitat subrogada els plantejava molts dilemes morals. Al final es van decidir per una alternativa poc habitual que els convencia més que les altres, la coparentalitat. És a dir, tenir un fill amb una amiga seva i compartir tots tres la criança de la criatura.

I de sobte, (co)pares, la historieta en què Ferrer explica el procés de decisió que els va portar a tenir el seu fill, el Tomàs, és una de les 18 obres de no-ficció seleccionades a l'antologia Vinyetari del Premi ARA de Còmic en Català, que fins al 23 de juny es pot comprar a la botiga online de l'ARA o als quioscos. Com explica Ferrer, per prendre la decisió va ser clau l'aparició de l'amiga en qüestió. “Ella tornava de Berlín, on uns amics seus havien fet el mateix. Ens coneixíem però no érem íntims, i potser això va ajudar a fer que tot plegat funcionés millor perquè ens va permetre construir la nostra relació a través d'aquest projecte”.

Ferrer pinta una versió amable del procés, amb algun toc de comèdia i tot quan el potet d'esperma viatja d'una casa a l'altra en missatger, però en cap cas en dona una visió idíl·lica. De fet, el focus està en els dubtes que la decisió va generar-li sobre el seu paper en la futura família, sobretot a partir del moment en què es va decidir que el pare biològic fos el seu company. “El nostre és un model familiar no tipificat i, per tant, legalment no soc el pare del Tomàs –explica–. Si es trenqués la relació amb la meva parella seria una mica drama, però volem creure que tothom s'esforçaria perquè el nen no perdi un dels seus referents. Amb l'ajut de l'advocada de la família vam tenir unes converses per planificar futurs problemes que no solen tenir els pares que es preparen per tenir un fill”.

Com la majoria de pares, Ferrer acaba resumint la seva posició amb un “Hi ha decisions que s'han de prendre tot i les pors” que no vol dir que no els inquieti ser un cas atípic, tant que ja els han proposat aparèixer en un documental sobre noves famílies. A la seva manera, Ferrer mira de normalitzar el seu model familiar a través del compte d'Instagram Copadres,que li ha servit per contactar amb famílies com la seva d'altres països. “Segur que hi ha més famílies com la nostra a Catalunya, però de moment no en conec”, diu el dibuixant, que no amaga que li agradaria continuar narrant en forma de còmic la història de la seva família. “La part de l'embaràs, per exemple, la vaig deixar fora perquè va ser un procés psicològic molt diferent que va servir per crear un espai nou de relació entre nosaltres”.

El millor còmic de no-ficció en català

Vinyetari reuneix les millors historietes presentades al Premi ARA de Còmic amb l'objectiu de donar visibilitat a la qualitat i la diversitat del còmic de no-ficció en català. La portada és obra del guanyador del concurs, Pep Brocal, que també obrirà el llibre amb Caritat del Río, un perfil biogràfic d'una dona fascinant: lluitadora revolucionària, espia soviètica i mare de l'assassí de Trotski, Ramon Mercader. El llibre també inclou, entre altres historietes, una immersió en la Barcelona canalla dels cabarets dels anys 50 i 60, la reflexió de l'escriptora Bel Olid sobre la llibertat d'escollir el gènere de les criatures, un còmic periodístic sobre el genocidi ruandès, el retrat de la vida en un centre de drogodependents i una sentida evocació de l'atemptat de l'Hipercor i les seves ferides sense tancar.