El 2016 Eduardo Madina es va reunir amb Fermín Muguruza a Irun per fer-li una llarga entrevista que es publicaria a Jot Down. En la trobada s’hi van afegir dues persones: el fotògraf de la revista i el dibuixant Alfonso Zapico, que a la novel·la gràfica Los puentes de Moscú (Astiberri) deixa testimoni de la reunió defugint l’exhaustivitat i ocupant-se sobretot del que queda fora de la transcripció de l’entrevista: qui són aquelles dues persones, d’on venen i què representava per a la societat basca que el líder de Kortatu i una víctima d’ETA s’asseguessin a parlar amb normalitat.

El blanc i negre de Zapico és urgent i sense floritures, però de gran eficàcia. L’asturià, Premio Nacional per Dublinés (Astiberri, 2002), s’incorpora com a personatge, reflexiona en primera persona i es pren el seu temps per arribar a l’entrevista, que arrenca cap a la meitat del llibre. La mirada sobre Madina i Muguruza és sempre amable i no furga en les contradiccions de l’expolític i el músic. Des de l’admiració, planteja un exercici d’empatia que basteix ponts entre lector i personatges posant en valor la voluntat d’entesa i l’anhel de reconciliació d’una societat profundament dividida. Un missatge d’optimisme més enllà d’ideologies que ressona en aquests temps de fractures socials.