Obituari
Llegim  /  Còmic 15/12/2022

Mor Calpurnio, creador de 'Cuttlas' i mestre del còmic minimalista

El dibuixant aragonès era el pare del 'cowboy' Cuttlas i un dels autors fonamentals del còmic espanyol de les últimes dècades

3 min
“Vull conservar la mirada infantil, sense prejudicis”

BarcelonaEl dibuixant Eduardo Pelegrín Martínez de Pisón, conegut com a Calpurnio, ha mort aquest dijous a València a conseqüència d'una llarga malaltia. Calpurnio va ser un dels autors clau del còmic espanyol recent, sobretot gràcies a la seva obra més popular, El bueno de Cuttlas, la sèrie sobre les aventures d'un cowboy dibuixat a penes amb quatre línies, un ninot de pal minimalista però d'un carisma gegantí. Amb interrupcions, morts del personatge i resurreccions per aclamació popular, Calpurnio va dibuixar les aventures de Cuttlas durant prop de quatre dècades, des de mitjans dels 80 fins a l'octubre d'aquest any, quan va tancar la sèrie que publicava a la revista Valencia Plaza perquè ja no tenia "més històries per explicar" del personatge.

Nascut a Saragossa el 1957 i establert finalment a València, Calpurnio va créixer llegint les historietes de Bruguera i, més endavant, dels autors underground nord-americans, el còctel habitual dels dibuixants de la seva generació. Però ell assenyalava com a màxima influència el seu oncle Eduardo, que col·laborava com a dibuixant a les revistes Triumfo i Cuadernos para el diálogo. "Ell va veure que jo era hàbil per al dibuix, m’orientava, m’ensenyava obres de dibuixants estrangers que aquí no es publicaven i em va ensenyar a dibuixar amb plomí i tinta xinesa", explicava Calpurnio el 2016 a l'ARA.

La primera aparició oficial de Cuttlas té lloc al fanzín El Japo el 1983, però no va trigar a saltar a revistes professionals com El Víbora i Makoki, on Calpurnio va matar per primera vegada el personatge en una historieta el 1989. El bueno de Cuttlas va néixer com un homenatge en clau de paròdia al western, però la imaginació desbocada de Calpurnio i un sentit de l'humor absurd van enriquir la sèrie amb aparicions d'alienígenes o del grup alemany Kraftwerk, la banda favorita del Cuttlas. Altres personatges eren la seva nòvia Mabel, el seu millor amic Jim, el seu enemic Jack el Malvat i un mexicà anomenat Juan Bala.

D''El Víbora' a 'El Pequeño País'

Que El bueno de Cuttlas es movia en un terreny únic al còmic espanyol, entre l'humor absurd, l'experimentació gràfica i l'aventura pura, ho demostra que una sèrie forjada en l'ètica underground d'El Víbora i Makoki saltés el 1994 a les pàgines del suplement infantil El Pequeño País, del diari El País, i més endavant al suplement El País de las Tentaciones. Consolidar-se com un referent del diari va permetre a Calpurnio fer evolucionar la sèrie, introduint-hi idees formals brillants i noves temàtiques. Cuttlas era una sèrie que podien llegir els nens perfectament, però també un contenidor d'experiments narratius i reflexions sobre la vida, la música o la ciència. "En general, amb els anys, faig còmics amb més reflexió i diàleg –explicava Calpurnio a l'ARA–. Però crec que conservo l’esperit infantil. De fet, vull conservar la mirada infantil, sense prejudicis".

Cuttlas va tornar a morir el 2001, però el públic el continuava reclamant i Calpurnio el va ressuscitar el 2004 al diari gratuït 20 minutos, on van continuar les aventures del personatge abans de passar al digital Valencia Plaza i des del 2016 a la seva versió en paper, Plaza. Cuttlass també va tenir una vida animada a principis dels 90 en dos curtmetratges dirigits per Calpurnio, El bueno de Cuttlas i Con cien cañones por banda, així com la sèrie televisiva Cuttlas Microfilms, en conjunt una de les millors adaptacions al cinema que ha tingut un còmic d'un autor de l'Estat. Però la producció de Calpurnio no es redueix a Cuttlas, com demostren el seu treball com a il·lustrador de premsa i publicitat o el còmic Mundo Plasma, que va guanyar el premi Ciutat de Palma de Còmic 2016. El 2019, Calpurnio va ser un dels dibuixants que va participar en l'ARA especial il·lustrat amb una historieta inèdita que es va publicar a la secció de Mèdia.

Il·lustrador de clàssics

Les seves últimes obres van ser les edicions il·lustrades de L'Odissea i La Ilíada que va publicar amb Blackie Books, que en una nota de condol per la mort de l'autor ha explicat que treballava en una edició il·lustrada d'El llibre del Tao, de Lao Tsé. Amb la seva mort el còmic espanyol perd un dels grans exploradors del seu llenguatge, que des del rigor minimalista va fer créixer les possibilitats expressives de la historieta sense donar mai l'esquena al públic. Només la seva popularitat i el pecat de dedicar-se a l'humor expliquen que un dibuixant de la seva talla no hagi guanyat el Gran Premi del Saló del Còmic o el Premio Nacional del còmic.

stats