BarcelonaEl Manga Barcelona ha inaugurat una nova etapa aquest dijous amb la primera edició celebrada al nou recinte de Fira Gran Via. Però un cop més es confirma que el gran protagonista del saló és el públic, que impressiona abans i tot d’entrar al recinte en veure la cua de més d’un quilòmetre que cal fer per accedir-hi. És tan llarga que, de fet, és més pràctic baixar a l’estació de Fira/Europa dels ferrocarrils que al metro Fira, més proper al recinte però no al començament de la cua. Val a dir que es fa curta: en 20 o 25 minuts el visitant ja és dins i constata l’amplitud de l’espai, que s’adapta al públic massiu del Manga Barcelona millor que Fira Montjuïc i es reparteix de manera més racional per les diferents zones.

Amb totes les entrades anticipades venudes abans de començar la fira, el Manga Barcelona ja ha igualat els 152.000 visitants de la seva edició rècord, la de 2019. Però com que cada dia es posaran noves entrades a la venda –a mesura que els visitants vagin sortint–, és inevitable que diumenge el rècord sigui superat i l’edició del 2022 faci història. I encara quedarà marge per créixer en futures edicions. "L’aforament que estem fent servir aquest any és de 82.000 metres quadrats, 10.000 més que a Fira Montjuïc –explica Oriol Estrada, coordinador d’exposicions i activitats de Manga Barcelona–. Podríem tenir més aforament i, per tant, més visitants, però volem estudiar com es comporta el públic aquí, que no s’acumuli molt en algunes zones i poc en d’altres. Si tot va bé, com de moment està sent, segurament l’any que ve ampliarem l’aforament". Un Manga Barcelona de 200.000 espectadors? No sembla un disbarat.

La gran beneficiada del creixement en metres quadrats és l’oferta d’activitats. A la zona Manga Sports, al pavelló 4, hi ha diversos espais per jugar a bàsquet, futbol, tenis de taula i una novetat, les arts marcials japoneses, en què destaquen els tallers i exhibicions de lluita amb catanes (de fusta) o amb espases de llum a l’estil Star Wars. La Força acompanya el manga, es veu. A pocs metres, una legió d’adolescents –sobretot noies– s’esforça a seguir les coreografies de dues pantalles al Dance Stage mentre el públic del Nihon Ryori pren nota de les lliçons de Nami Fukunaga sobre cuina en teppanyaki.

A la zona d’activitats s'ensenyen nocions bàsiques de japonès ("Algú parla eusquera? En japonès, l’ordre dels elements de la frase és el mateix que en l’eusquera", explica un professor), veure una dibuixant de l’Escola Joso posar color en un dibuix o crear el teu propi Teru Teru Bozu, un ninot que fan els nens japonesos per demanar que l’endemà faci un bon dia ("ho solen fer el dia abans d’una excursió", explica la Vinyet, del Centre d’Estudis Orientals). Més enrenou hi ha a la zona del Gran Escenari, que inaugura cada dia La Kame Band amb un repertori extens d’openings d’animes cantats en català. A continuació, l’Idol Contest, que cedeix l’escenari a grups d’amics que canten o ballen coreografies de cançons d’animes o videojocs. No és Eufòria, però el públic aplaudeix amb ganes.

La nota negativa del canvi de recinte és la pèrdua de l’Auditori de Fira Montjuïc, que no té un espai equivalent a Fira Gran Via, cosa que fa que l’excel·lent programació de pel·lícules s’hagi de projectar en una sala d’actes força còmoda però sense les condicions d’un cinema. Els professionals valoren positivament el nou espai, tot i lamentar la pèrdua de la centralitat de Fira Montjuïc. L’editor Carles M. Miralles s’ho pren amb humor: "Això està més lluny de tot, així que arribem fàcilment als 10.000 passos que els metges recomanen fer cada dia". Miralles dirigeix l’editorial Arechi i el segell Kaji de manga en català del Grup Enciclopèdia Catalana, que coincidint amb la fira publica les dues primeres novetats. "Que no hi hagi cap edició en castellà dels títols està provocant molt d’interès, s’acosta molta gent encuriosida a l’estand", explica Miralles.

Més manga en català

També està fent una aposta pel manga en català Norma Còmic, que durant els últims mesos ha publicat la versió en català d’èxits com Tokyo revengers, Els guardians de la nit o Chainsaw man i ja ha anunciat l’edició en català de Death note. "La iniciativa ha sigut molt celebrada per les llibreries, les biblioteques i els lectors, tota la cadena de valor del llibre –apunta Óscar Valiente, director editorial de Norma–. Econòmicament, encara és d’hora per valorar-ho; per a nosaltres és una aposta a mitjà o llarg termini, però de moment estem satisfets". Norma anunciarà aquest dissabte novetats de manga en català, segurament algun clàssic molt demandat pel públic. Dissabte també s'anunciaran novetats de manga en català de Planeta Còmic, l’editorial que juntament amb Norma és el motor del sector i que, entre d’altres, ja està publicant en català Doctor Slump o My Hero Academy, que a finals del 2023 es posarà al dia de l’edició en castellà.

L’eufòria del Manga Barcelona és contagiosa, però David Hernando, director editorial de Planeta Còmic, assenyala que el gran creixement del mercat que va portar la pandèmia s’ha refredat durant l’últim semestre del 2022. "El mercat s’està estabilitzant per culpa de la inflació i la situació econòmica d’Europa –explica Hernando–. Però no crec que hi hagi un crash com el de la crisi de 2008, que va ser catastròfic. El públic serà més selectiu i comprarà menys, però no deixarà de comprar". Valiente confirma la frenada del boom de vendes en els últims mesos, però subratlla la importància d’haver guanyat lectors que, d’una manera o d’una altra, continuaran llegint manga. Una de les incògnites, apunta, és la possible aparició de plataformes online de manga, i com això afectaria les editorials tradicionals. "Però també hem vist com l’èxit de Solo levelling i altres títols coreans, que són els més accessibles a Internet, ens està fent guanyar un tipus de lector que abans no llegia manga", diu Valiente, optimista de mena.