CRÍTICA
Llegim 07/01/2021

'¡García! en Cataluña': Bon cop de 'pulp'

Ressenya de '¡García! en Cataluña', de Santiago García i Luis Bustos. Astiberri. 216 pàg. 15 euros

Xavi Serra
2 min
'¡García! en Cataluña': Bon cop de 'pulp'

BarcelonaL'aparició de ¡García! el 2015 va demostrar que al còmic espanyol hi havia vida (intel·ligent) més enllà de la novel·la gràfica i l'humor. Santiago García i Luis Bustos abordaven el gènere d'acció amb un enfocament refrescant i provocador: introduir en el context actual d'un thriller polític els personatges inspirats en el clàssic del còmic espanyol Roberto Alcázar y Pedrín, sovint titllat d'epítom del franquisme pop. L'experiment enfrontava la simplicitat naïf d'un superpolicia franquista a la complexitat de la societat actual amb un dinamisme narratiu en què el treball gràfic de Bustos era clau. A més, funcionava com a virus troià que, a través dels codis del gènere, revelava les pulsions i conflictes eterns d'una Espanya de tebeo d'espies però alhora molt fidel a la realitat.

Després de dues entregues que presentaven els personatges, García torna amb una nova aventura i un títol que ho diu tot: ¡García! en Cataluña s'emporta l'agent secret i la seva amiga periodista a una Catalunya fictícia però travessada per tensions tan familiars com les reivindicacions independentistes o l'ascens d'una nova dreta espanyolista. Antonia i García es veuen enredats en una trama de conspiracions secretes que té com a mcguffin un document que qüestiona el relat històric oficial del Compromís de Casp. I això que podria sonar a fantasia tronada és en realitat el gran encert del còmic: la manera desacomplexada –però rigorosa i documentada– amb què els autors utilitzen en clau pop l'imaginari històric i social català per introduir personatges tan kitsch com l'Almogàver –un potentat que mou els fils de la política catalana i es reivindica com a veritable hereu de la Corona d'Aragó– o per explorar el potencial icònic d'escenaris com el Poble Espanyol.

Portada de '¡García! en Cataluña'

Potser en algun moment la trama corre el perill de saturar-se de tants elements com vol manegar alhora: sàtira de l'escenari polític català (amb una mena d'Albert Rivera titella i addicte com a gran troballa), comèdia costumista, exercici de memòria històrica, tebeo d'acció, thriller periodístic... Però García i Bustos aconsegueixen dominar la bèstia i facturar un entreteniment esplèndid amb seqüències d'acció brillants com la de l'AVE, un còmic que demana a crits una adaptació audiovisual i que hauria de servir d'exemple als creadors catalans per atrevir-se més sovint a retratar la nostra realitat des dels codis dels gèneres populars. Perquè és irònic –o significatiu– que siguin dos autors madrilenys els primers a explotar la situació política catalana amb l'esperit hedonista i desmitificador de la literatura pulp.

stats