Les ferides obertes de l'atemptat de l'Hipercor

BarcelonaEl 19 de juny es compliran 34 anys de l'atemptat de l'Hipercor. Amb 21 morts i 45 ferits segueix sent l'atemptat terrorista més sagnant de la història d'ETA. En els últims anys, els fets i el seu impacte s'han recordat en actes institucionals, homenatges i una exposició a la Fabra i Coats amb motiu del 30è aniversari. Ara també amb una historieta molt personal: La recordo ambre, en què Raül Gesalí evoca en primera persona el xoc que va produir al seu bloc la tragèdia d'un dels veïns, que hi va perdre la dona i les dues filles. L'obra està inclosa a l'antologia Vinyetari de les millors historietes del Premi ARA de Còmic, que es pot comprar amb l'ARA de l'11 al 23 de juny als quioscos i a la botiga online del diari.

“L'atemptat de l'Hipercor és un tema que no ha sigut abordat des de la cultura, almenys que jo sàpiga. No em considero el guardià de la seva memòria ni res, però tenia ganes d'explicar aquesta història, perquè sempre m'ha fet pena que una família quedés aniquilada d'aquella manera”, comenta Gesalí, mestre de primària i il·lustrador. La recordo ambre no s'ocupa directament de l'atemptat, sinó que recupera la mirada i les sensacions del jo adolescent de Gesalí i el xoc brutal d'un trauma que va ser col·lectiu: “El meu bloc funcionava com un petit poble, els veïns ens teníem molta confiança. I aquella família tenia un videoclub i eren molt populars. L'enterrament va ser massiu, un bon sidral. Per a la meva família, que vivia un moment confús, també va ser un punt d'inflexió i vam haver de fer un reset per seguir endavant”.

Un oblit col·lectiu

El que Gesalí lamenta és que, d'alguna manera, la societat catalana també en va fer un, de reset: “M'agradaria que hi hagués un reconeixement públic més potent d'aquella tragèdia, que no s'oblidés. Però em sembla que es va instal·lar una mena de tabú. Que l'explosió fos sota terra ha facilitat que tot plegat s'hagi amagat. Però quan les coses no es parlen les ferides queden obertes”. Ell mateix va trigar anys a tornar a l'Hipercor i encara avui se'n recorda quan passa prop del pàrquing.

La potència dramàtica del tema no implica que La recordo ambre tingui moments lleugers i fins i tot tragicòmics gràcies al to agredolç que imprimeix a la història Gesalí. En aquest sentit, l'escena més curiosa és l'aparició inesperada de Jordi Pujol, a qui l'autor es va trobar a casa seva l'endemà de l'enterrament: hi havia anat per donar el condol al veí i l'estava esperant a casa de Gesalí. “Va ser tot molt ràpid i professional, com descric al còmic –recorda–. La veritat és que per menjar-se una situació així s'ha de tenir estómac”.

El millor còmic de no-ficció en català

Vinyetari reuneix les millors historietes presentades al Premi ARA de Còmic amb l'objectiu de donar visibilitat a la qualitat i la diversitat del còmic de no-ficció en català. La portada és obra del guanyador del concurs, Pep Brocal, que també obrirà el llibre amb Caritat del Río, un perfil biogràfic d'una dona fascinant: lluitadora revolucionària, espia soviètica i mare de l'assassí de Trotksi, Ramon Mercader. Un altre relat inclòs al llibre és Paral·lel, de Berta Cusó, una immersió en la Barcelona canalla dels cabarets i els teatres musicals que va ser un oasi de llibertat als anys 50 i 60.

També hi ha obres d'activisme feminista i posicions queer, com Què serà?, en què l'escriptora Bel Olid reflexiona sobre la decisió de no imposar a les criatures el gènere de nen o nena, i per descomptat, còmic periodístic en la tradició de Joe Sacco, com l'Imbabazi de P.J. Armengou i Guillermo Altarriba, una increïble història real de reconciliació entre una víctima del genocidi ruandès i el seu botxí. I a una de les historietes finalistes,Força, Ferran Vidal retrata des de la complicitat i l'empatia el dia a dia en un centre de rehabilitació de drogodependents i deixa caure reflexions molt lúcides sobre la problemàtica de l'addicció.