La primera novel·la gràfica de Nick Drnaso, Sabrina, arrenca amb la noia del títol sola a casa dels pares, tenint cura del gat mentre ells són de viatge. Una nit rep la visita de la seva germana Sandra i xerren sobre llibres, nòvios i viatges. Mentrestant, la Sabrina l’ajuda a fer uns mots encreuats. “Deu lletres. Vam matar la família Clutter”, llegeix Sandra. “Dick i Perry”, respon Sabrina. Són els protagonistes d’A sang freda, el llibre de Capote sobre l’assassinat d’una família d’un poble dels Estats Units. La nit acaba amb una vaga promesa de fer juntes una ruta en bicicleta a la primavera, però la Sandra no tornarà a veure la seva germana, que l’endemà desapareix sense deixar rastre.

La premissa de Sabrina podria funcionar com a leitmotiv d’una història criminal, però Drnaso no està interessat en el misteri de la desaparició sinó en el seu impacte en les vides de la Sandra i el Teddy, el xicot de la Sabrina, a qui l’absència inexplicable de la nòvia deixa en un estat constant d’angoixa, tant que acaba marxant de la ciutat per passar una temporada amb un vell amic de la infància, el Calvin, que treballa a les forces aèries i té espai de sobre perquè la dona l’ha abandonat. Els esforços del Calvin per reactivar l’amistat amb històries de l’institut o parlant dels seus neguits són en va: el Teddy s’ha reclòs en el seu dolor aïllant-se emocionalment del món. Però aquesta precària closca es fa miques quan diferents mitjans reben un vídeo anònim en què es veu un home assassinant la Sabrina.

Drnaso explora el dia a dia d’aquests dos homes amb la mateixa minuciositat amb què Capote relatava el viatge de Dick i Perry fins a la forca: les rutines laborals del Calvin, que cada dia ha d’omplir un qüestionari sobre el seu estat emocional, la buidor existencial que es va convertint en la segona pell del Teddy... Sabrina s’endinsa en l’abisme de la pèrdua de forma desapassionada, mostrant únicament les accions dels personatges, mai els pensaments. I quan la mort de la Sabrina es converteix en el tema favorit dels teòrics de la conspiració, convençuts que tot plegat és un muntatge del govern per instigar la por en els ciutadans i limitar els seus drets constitucionals, el còmic desplega el seu focus per fer un retrat incisiu i desolador dels Estats Units posteriors a l’11-S, una societat d’éssers hiperconnectats i solitaris, espantats i vulnerables a les mentides.

Després de debutar amb les historietes curtes de Beverly (Fulgencio Pimentel, 2016), Sabrina. El dibuix és deliberadament fred, gairebé gèlid, i els personatges estan perfilats amb traços mínims: els ulls són a penes dos punts i la boca una petita línia. L’asèpsia visual accentua el buit existencial dels personatges i, per contrast, carrega de transcendència qualsevol emoció: un petit somriure, un gest de sorpresa. Sabrina és el primer còmic finalista del prestigiós Man Booker Prize, però no només pels mèrits literaris de Drnaso, que escriu diàlegs amb realisme i precisió quirúrgica, sinó per com fa servir el llenguatge visual del còmic per crear una atmosfera tensa i pertorbadora, que tanca els seus personatges en graelles de 12 o 24 vinyetes, manipulades per construir el ritme malaltís de la història. El resultat és una obra desassossegant i poderosa on, com al cinema de David Lynch, sota el món civilitzat batega una violència a punt d’esclatar.