CRÍTICA
XAVI SERRA

R+D superheroic

'El Vecino. Historias' de Santiago García i Pepo Pérez. Astiberri. 160 pàg. / 22 €

R+D superheroic / ASTIBERRI Zoom

El sempre intuïtiu Antoni Guiral va encertar de ple quan el 1998, durant el Festival Viñetas desde o Atlántico, va posar en contacte Santiago García amb Pepo Pérez. Un guionista i un dibuixant que, cadascú a la seva manera, són també dues de les persones que més i millor han estudiat el còmic a Espanya. La seva sèrie conjunta, El Vecino, de la qual Astiberri acaba de recopilar els tres primers volums a El Vecino. Origen, no es pot entendre separadament dels treballs assagístics i acadèmics dels autors, de les seves reflexions sobre el gènere superheroic i el llenguatge i formats del còmic modern. Però és en les historietes curtes que recopila El Vecino. Historias on s’aprecia de manera més nítida l’enorme inquietud de Pérez i García, l’anhel constant per escodrinyar nous camins i revisitar la història del mitjà.

Publicades originalment a la magnífica i efímera revista El Manglar, tot i que també hi ha material fet per a l’ocasió, les histories d’aquest volum tenen el doble propòsit d’expandir un univers superheroic que a la sèrie principal sempre està fora de camp i, alhora, servir com a laboratori de recerca i desenvolupament (R+D) recollint les idees formals més embogides, saltant de composicions espectaculars a l’estil Kirby al format de tires de premsa i pàgina dominical o als experiments d’avantguarda. Però El Vecino. Historias no és un mer banc de proves formals, sinó un conjunt esplèndid d’historietes que transita amb fluïdesa del costat fosc de la vida privada dels herois a la comèdia costumista. A més, funciona com a reflex de l’evolució de la sèrie principal i abandona gradualment la paròdia superheroica per utilitzar el gènere de manera més subtil i subversiva, abordant temàtiques impròpies com la violència masclista o la mort d’un pare, sempre amb una ambigüitat i amor als personatges que ja voldrien molts autors abanderats del drama social.

Menció a part mereixen les interessantíssimes pàgines finals de notes, esbossos i comentaris dels autors, que aborden les circumstàncies creatives de les històries amb un grau de reflexió i honestedat insòlit en el còmic i, en general, en qualsevol àmbit cultural. Acostumats com estem a fullejar ràpid els extres innocus d’aquestes edicions, els d’El Vecino. Historias són un regal inesperat, una intrahistòria apassionant que vessa passió per la historieta, ambició creativa i alguna frustració, com el reconeixement de García que una de les històries és tan críptica que ni tan sols Pérez l’entenia.