Juan Díaz Canales i Rubén Pellejero segueixen eixamplant l’univers de Corto Maltès. Després de revifar el personatge creat per Hugo Pratt amb Sota el sol de mitjanit (2015), ara, a Equatòria, fan viatjar l’aventurer solitari fins al cor d’aquella Àfrica sobre la qual clavaven les urpes els depredadors colonialistes europeus a principis del segle XX. Novament, el guió de Díaz Canales i el dibuix de Pellejero són fidels al caràcter del Corto Maltès de Pratt, sempre entre la pulsió romàntica i el desencís, i desplegat en les habituals quatre tires de vinyetes per pàgina. És l’antiheroi condemnat a ser heroi en lluites que no són exactament les seves. Aquesta vegada, Corto viatja de Venècia a Zanzíbar perseguint el mirall del Preste Joan, una relíquia llegendària. Però, com passa sovint, la seva aventura queda en segon terme quan s’entrelliga amb la d’un altre personatge, Ferida Schnitzer, que vol endinsar-se en el continent per recuperar les despulles del pare.

Narrativament més precipitat que l’àlbum anterior, Equatòria funciona millor en la reflexió que en l’acció, sobretot en la melancòlica postura de Corto Maltès, amarat per les dificultats de satisfer els seus desitjos i fastiguejat i avorrit davant la immoralitat de la condició colonialista europea.