Virginie Despentes: "Tinc un home imbècil dins meu"

BarcelonaBenvolgut imbècil (Sembra Llibres, amb trad. d'Oriol Valls) –Querido capullo en l'edició castellana i Querido comemierda en la versió llatinoamericana (les dues de Random House)– és la nova novel·la de Virginie Despentes, publicada a França l'any passat, i la frase d'algú que fa un esforç per entendre un pensament oposat. L'autora que es va catapultar amb l'assaig Teoria King Kong, que s'ha convertit en un referent dels feminismes, i que va consolidar el seu públic amb la trilogia Vernon Subutex, torna ara amb més ficció i es posa a la pell de tres personatges: un assetjador, una actriu que està envellint i una jove feminista.

L'ha presentat l'escriptor i periodista Kiko Amat, orgullós que "podent parlar amb qualsevol idiota" l'hagi triat a ell, que li ha preguntat per la imbecil·litat i pel seu art de retratar-la. "Tinc un imbècil a dins, és una part de mi, hi ha un home dins meu que escriu, perquè escriure és un assumpte d'homes. Jo també he tingut conductes, no sexuals perquè soc una dona i no se m'haurien permès, però tinc un problema amb la ira, i exploto, i algú podria queixar-se. Per a mi les fronteres entre un i altre no són tan clares", afirma Despentes. I és que la seva novel·la, que s'articula com un intercanvi epistolar entre l'Òscar, un escriptor acusat d'assetjament sexual arran del Me Too, i la Rebecca, una actriu feminista, està plena de grisos. Més endavant dirà que a dins hi té "un home imbècil, però no un home pijo" per explicar per què sempre hi ha als seus llibres la mirada de classe.

La novel·la neix d'un dilema real: dues feministes esperen que es faci pública la denúncia per assetjament a un company que saben que és un assetjador, però els sap greu per la vinculació que hi tenen. Despentes el defineix com un llibre en què no passa res però s'hi reflexiona sobre què hi pot haver darrere de l'assetjament sexual, com un escriptor que intenta suplir la seva falta de virilitat amb les drogues o com la falta d'educació sexual de les joves i la relació entre desig i dominació: "Hauríem d'ensenyar les noies a estar orgulloses de les seves fel·lacions", diu en un moment donat la protagonista. També aborda la vellesa, que sempre és "una sorpresa" quan t'adones que "no és el teu torn, és el torn dels altres i sempre et sembla aviat", diu Despentes a la Llibreria Finestres, on ha esgotat les places i amb prou feines es veuen les prestatgeries de la gent amuntegada, fins i tot, al pati.

Autocrítica generacional

Internet està sent un element central per a la denúncia dels casos d'assetjament, i també ho és a Benvolgut imbècil, retratat com un món hostil. "La nostra generació no s'ha preocupat de la violència de les xarxes socials. Els hem deixat sols. Estic encantada de no tenir fills perquè no hem sigut dignes de tenir-los", expressa l'escriptora francesa, resident habitual a Catalunya. El mateix passa amb la pornografia, l'extrema dreta o l'emergència climàtica: "Sabem que morirem i no ens preocupa gens el que els passi als joves i nens". El xoc generacional és present a la novel·la. "Quan veig joves feministes que es llegeixen 300 missatges negatius al dia sobre el seu cos penso que estan boges, però confio que trobaran la manera d'aguantar-ho", afirma.

Semblen antagònics, però alguna cosa uneix els seus dos protagonistes: l'addicció a les drogues i la voluntat de deixar-les, sempre des de la necessitat i l'absoluta nostàlgia. En aquest procés de desintoxicació, "abans morta que fer ioga", diu la protagonista. "És com el tabasco, ho fa tot més interessant. Els esdeveniments socials ara que no bec són: «Vull tornar a casa ja»", diu la seva creadora. Amb aquest panorama, Amat admet haver tingut ganes de suïcidar-se mentre la llegia, però Despentes assegura que, escrit en plena pandèmia, la intenció era escriure "un feel good".