Vicent Usó guanya el Ciutat d’Alzira de novel·la
L’autor de Vila-real s’emporta el premi amb una obra sobre el nens robats durant el franquisme
València“He intentat acostar-me al sofriment d’una generació de dones, i ho he hagut de fer amb un to directe i clar, despullat de retòrica, perquè és el que demanava una obra que retrata una experiència tan dolorosa com és el robatori de nadons de famílies humils per ser donats a altres famílies pròximes al règim feixista durant el franquisme”. Amb aquestes paraules va explicar ahir Vicent Usó l’esforç invertit en escriure No sabràs el meu nom, l’obra guanyadora del 31è Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira que anit es va lliurar a la capital de la Ribera Alta, al cor del País Valencià.
Juntament al narrador de Vila-real, els altres grans triomfadors de la cerimònia van ser el jove autor de Gandia Joan Deusa, que es va emportar el 14è Premi de Poesia Ibn Hafaja amb Camelot o la poesia social ; el professor de literatura i editor de València Juli Capilla, que va guanyar el 21è Premi d’Assaig amb Ars libris, i el doctor en ciències de Barcelona Pere Puigdomènech, que va guanyar el 25è Premi Europeu de Divulgació Científica amb Exploracions del planeta del menjar. Aquests guardons es van sumar al 14è Premi de Teatre Planca i Roca obtingut per Carles Alberola amb Perquè t’estime, que si no..., el 23è Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre aconseguit per Francesc Gisbert amb 5 x 5, el 23è Premi de Narrativa Juvenil guanyat per Rosa Maria Colom amb Coppelius i al 4t Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat Enric Solbes per a l’artista colombià Canizales per Monstre Verd, tots quatre fets públics durant les últimes dues setmanes.
Reflexionar sobre la identitat
Segons va explicar ahir a l’ARA Vicent Usó, que comparteix orígens amb la triomfadora de l’edició del 2018, la també escriptora de Vila-real Anna Moner, No sabràs el meu nom és una obra que reflexiona sobre la identitat a partir del patiment de tres personatges, una mare i els seus dos fills, “que s’adonen que no saben qui són”. L’acció, que arrenca a la dècada dels anys seixanta i arriba fins a l’actualitat, està ambientada en diferents indrets del País Valencià, tant urbans com rurals, incloent-n’hi alguns dels més pròxims a l’autor. Amb el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, Usó completa un palmarès que formen els guardons de més renom del País Valencià, entre ells, l’Andrònima de narrativa o el premi Enric Valor.
Igual que No sabràs el meu nom, l’assaig Ars libris té un clar missatge de denúncia. L’obra de Juli Capilla analitza com, “tot i que la salut del món dels llibres és millor que la d’ara fa 100 anys, d’uns temps ençà s’ha produït una davallada en la lectura de qualitat en favor d’una lectura més fragmentada i esbiaixada”. Per al també editor, aquest canvi està provocat per la translació de les característiques de la cultura audiovisual, que està fent que les noves generacions no puguen “mantenir l’atenció i minve la seua capacitat de reflexió”. Segons l’autor valencià, aquest fenomen s’inscriu en un procés d’expansió de la indústria de l’entreteniment, que no para d’augmentar en facturació, i en un context de retrocés del sector editorial, que es concentra cada vegada més en unes quantes grans empreses. Això, diu, “està deixant sense espai les noves veus i tot allò que és un poc més atrevit o divers”.