El 'thriller', un cavall guanyador per a les editorials

Barcelona"En un moment com el d'ara, la gent necessita evadir-se més que mai, i el thriller és un gènere molt absorbent, que de seguida enganxa: l'alta intensitat de les històries fomenta la lectura", explica Glòria Gasch, que des de Columna aposta per aquest gènere a través d'autores com Fiona Barton, Ashley Audrain, Helene Flood i, properament, també Paula Hawkins, de qui publicaran aquesta tardor A slow fire burning. "El thriller és un cavall guanyador –afegeix–. Des de la saga Millennium de Stieg Larsson que aquests llibres no s'han deixat de consumir. Funcionen molt bé. Tenim un públic molt fidel".

Els homes que no estimaven les dones, publicada en suec el 2005 i en català el 2008, va convèncer milions de lectors arreu del món, que van seguir les dues novel·les següents i, més endavant, les tres seqüeles que n'ha escrit David Lagercrantz. "Només en català se n'han venut més de 300.000 exemplars –comenta Gasch–. A més dels autors anglosaxons, els escandinaus continuen funcionant molt bé". Cita com a exemples les novel·les de Ragnar Jonasson i la sèrie Bergman del tàndem Hjörth & Rosenfeldt, de la qual han aparegut sis títols fins ara. "Incorporarem algun nom nou aviat, però encara és d'hora per dir res", explica l'editora, que assenyala "la vessant psicològica i domèstica" com una de les tendències del present. "Als lectors els agraden els personatges turmentats i foscos –continua–. Encara és d'hora per veure com la pandèmia afectarà les novel·les que rebrem en els propers mesos i anys, però els conflictes familiars i matrimonials s'han disparat, des del confinament del març passat".  

Del culte al 'mainstream'

Des de Salamandra, que té una col·lecció dedicada a la novel·la negra i el thriller, l'editora Anik Lapointe recorda que des de Larsson la popularitat del gènere va créixer moltíssim: "Va passar de ser un gènere culte a ser mainstream. Això ha provocat un increment de les publicacions, però també una major diversificació, geogràfica en primer terme. Ara no només llegim la novel·la negra nord-americana o nòrdica, hi ha un interès per la novel·la negra europea i per una novel·la negra de paisatges exòtics, que ens permet viatjar i conèixer mons llunyans". Lapointe, que els propers mesos publicarà noves novel·les de Louise Penny, Jane Harper i Mick Herron –un dels grans representants de la novel·la d'espies, una de les variants del gènere–, està d'acord que aquests últims anys "s’ha produït el boom de les novel·les de suspens psicològic, primer amb Flynn i després amb Hawkins". I afegeix: "Tot i que es tracta d’un subgènere que s’allunya del públic tradicional de la novel·la negra, de fet n’ha ampliat la difusió. M’atreviria a dir que l’últim pas d’aquesta evolució es pot valorar a partir de l’èxit de la novel·la negra local, un fet que per a mi significa simplement que el gènere s’ha consolidat i s’ha normalitzat".

"El thriller és molt sensible a les modes, i quan un llibre funciona de seguida n'arriben còpies i imitacions", comenta Antonio Lozano, editor de la col·lecció Serie Negra de RBA i autor de l'assaig Lo leo muy negro (Destino, 2021). Creu que el boom de "novel·la negra i thriller" és "important" però "l'allau de títols" no es correspon amb el nombre de lectors. "Editem per sobre de les nostres possibilitats", admet. Quan es parla de domestic noir i de thriller psicològic, Lozano recorda "que l'etiqueta tècnicament és nova", però que autores com Daphne du Maurier i Vera Caspary ja havien escrit novel·les d'aquest gènere: Du Maurier va publicar el 1938 la coneguda i influent Rebecca. L'editor creu que cal anar més enllà de la tendència actual "dels narradors no fiables": "Actualment s'abusa de les històries protagonitzades per dones que no saben si han vist un assassinat o alguna cosa secreta, i també de les que expliquen que pateixen maltractaments i resulta que és una trampa narrativa". Per a Lozano, un dels perills del thriller és "pensar-lo com un guió cinematogràfic o televisiu". "Hi ha una obsessió pel gir argumental i el xoc –continua–. Cada cop costa més trobar autors amb una certa voluntat d'estil".