Teresa Sagrera guanya el premi Nèstor Luján de novel·la històrica

BarcelonaLa mestra i escriptora Teresa Sagrera Bassa (Sant Pere de Vilamajor, 1966) ha guanyat la 28a edició del premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb El cor del balneari (Columna), una història ambientada el 1919 en un balneari de Caldes de Montbui. Un dia la Lola arriba al balneari amb el propòsit de complir l'última voluntat de la seva mare, que acaba de morir: entregar una capsa de música a Ignasi Ventura, el propietari del Balneari Ventura. Secrets familiars i tensions socials d'una Catalunya en ebullició pels moviments sindicals i les lluites obreres donen forma a la novel·la de Sagrera, que ja havia sigut finalista del Nèstor Luján el 2012 amb Confidències d'una reina (Columna, 2013), que es va adaptar al teatre el 2014. El cor del balneari és la seva setena novel·la, de les quals n'hi ha sis que són novel·la històrica.

El jurat format per Glòria Gasch, Tin Luján, Maria Carme Roca, Vicent Sanchis i Jaume Sobrequés va concedir de manera unànime el premi, dotat amb 6.000 euros. "La novel·la és molt completa –explica Maria Carme Roca en nom del jurat–. Retrata una època molt interessant i un espai molt atractiu, un balneari, amb la presència benèfica de l'aigua". Roca també destaca el personatge de la Lola i "la fermesa i l'esperit lluitador amb què encara tant el seu futur com el seu passat, decidida a descobrir tot el que s'hi amaga". El creixement de la Lola, assenyala Roca, és "molt maco perquè va de bracet amb tots els canvis d'una època que va de la dictadura de Primo de Rivera a la Segona República". La novel·la surt a la venda aquest dimecres.

"Ganes de segle XX"

En les anteriors novel·les històriques de Sagrera l'acció s'ambientava en el segle XII, el XIV o el XIX, entre altres períodes, però El cor del balneari és la seva primera incursió en el segle XX. "Tenia moltes ganes de segle XX i d'explicar una trama de sentiments i de persones –diu l'autora–. I situar-ho en un lloc on hi ha clients habituals que hi van i en tornen crea una teranyina de relacions molt llaminera". Una decisió clau de la novel·la va ser la tria del Balneari Rius com a inspiració. "Em va enlluernar", confessa Sagrera. "Era un dels més grans de Caldes, tenia més de vuitanta habitacions i era reconegut arreu d'Europa pel seu luxe. La novel·la arrenca durant l'època daurada dels balnearis, quan ja han deixat de ser només cases de banys i s'han convertit en espais de lleure i oci on la gent no va només a fer cures o teràpies. I en aquell moment Caldes era la vila termal més important de Catalunya, i segurament d'Espanya".

El Balneari Ventura –Sagrera va canviar el nom per no incomodar els descendents dels propietaris– va acollir, per tant, tot de visitants il·lustres, i El cor del balneari ho reflecteix. "A la novel·la hi apareixen personatges reals com el pintor Joaquim Mir, que hi fa una exposició, i els personatges parlen de les visites d'Isabel II i Primo de Rivera, però estan en un segon pla", diu l'autora, que s'ha esforçat per capturar el contrast entre les classes benestants que arribaven en el luxós ferrocarril construït per als clients del balneari i els treballadors del balneari i de la vila, on hi havia "una indústria a petita escala" amb pedreres d'on sortien les llambordes dels carrers de Barcelona. "Els balnearis són mons en miniatures, i a través del personatge de la Lola volia explorar els canvis de la societat catalana al llarg de més d'una dècada de grans transformacions socials –apunta Sagrera–. Ella ens anirà explicant com canvia aquest univers, però també com canvia ella mateixa".