Novetat editorial
Llegim  /  Actualitat 13/11/2022

L'últim any de vida de Sylvia Plath

Elin Cullhed ficciona el camí cap al suïcidi de l'escriptora a la novel·la 'Eufòria'

3 min
Elin Cullhed , escriptora sueca, fotografiada a La Rambla de Barcelona

BarcelonaSylvia Plath (Boston, 1932 – Londres, 1963) va escriure el 4 de febrer del 1963 una carta a la seva amiga i expsiquiatra Ruth Beuscher en què li confessava que no podia més. "Ara mateix és una tortura per a mi vestir-me, planificar els àpats, posar un peu davant de l'altre [...]. Crec que un simple acte de voluntat faria que el món es mantingués i se solidifiqués. Ningú em pot salvar més que jo mateixa, però necessito ajuda", explicava Plath en aquella carta. Dos dies després, l'escriptora i poeta, autora de La campana de vidre (1963) , es va suïcidar asfixiant-se amb el cap dins del forn de la cuina. Queden pocs testimonis literaris que mostrin què pensava i com va viure Plath l'últim any de la seva vida. El seu marit, el poeta Ted Hughes (Yorkshire de l'Oest, 1930 – Londres, 1998), va destruir els diaris de l'escriptora suposadament per protegir els seus fills, i la novel·la que Plath estava escrivint en aquella època va desaparèixer misteriosament.

Llegint les cartes de Plath –que es van començar a publicar el 2017 de la mà de l'editorial Harper i que es poden trobar en castellà sota el segell Tres Hermanas–, l'escriptora sueca Elin Cullhed (1983) s'hi va veure reflectida de cap a peus. "Havia tingut el meu tercer fill i estava esgotada. Em sentia incompresa. El meu marit només volia apropiar-se de la seva llibertat i cada nit sortia a esquiar mentre jo em quedava a casa fatigada", explica Cullhed. D'aquella experiència –que mai la va empènyer al suïcidi, matisa l'autora– en va extreure Eufòria, una novel·la inspirada en l'últim any de vida de Sylvia Plath que ha guanyat l'August Prize For Fiction 2021. L'editorial Les Hores l'ha publicat en català amb traducció de Meritxell Salvany, i Navona en castellà amb traducció d'Ainize Salaberri.

Sylvia Plath

Lluny d'alimentar la imatge d'una dona atrapada en un trastorn bipolar, Cullhed posa el focus en la passió de Plath per escriure en contraposició amb la maternitat i el matrimoni amb Hughes. "Eren una jove parella d'artistes, que a la vegada eren pares. Ho volien tot: un jardí gran, nens petits, poder escriure poesia, un matrimoni perfecte", diu Cullhed. Aquella vida ideal desapareix en les darreres cartes de Plath, en què "retrata Hughes com un home bastant maníac, que parla sovint de guanyar el premi Nobel de literatura i està enamorat d'una altra dona", subratlla Cullhed.

Una estrella solitària

La protagonista d'Eufòria és una dona entusiasta que lluita contra la pressió social i els constrenyiments de l'època. "Les autores estaven molt soles, no tenien referents, no sabien on mirar per inspirar-se. Plath és una estrella solitària, sense una constel·lació d’autores que la pugui ajudar", assenyala Cullhed. Ella era "la més ambiciosa del matrimoni", qui enviava els manuscrits a les editorials i corregia els poemes de Hughes. Però a finals dels anys 50, quan ell ja s'havia consolidat com un nom de referència de les lletres britàniques i li van preguntar a ella si escrivia, va respondre: "Només una mica". Plath "crea els poemes més lluminosos i, malgrat tot, s'infravalora", diu Cullhed.

Escrita en primera persona, la novel·la orbita al voltant de la mort i de la imatge que Plath se n'havia fet. El 1953, quan tenia 21 anys, va intentar suïcidar-se prenent pastilles, va tancar-se en un soterrani i va desaparèixer durant tres dies. "La seva absència va centrar els titulars dels diaris, i després ella va adonar-se que volia destacar per la seva escriptura, però era el seu cos absent el que destacaven els mitjans", apunta Cullhed. A partir d'aleshores, l'escriptora va ser molt conscient de l'impacte de la mort. "Va adonar-se que el suïcidi li donava publicitat, estava obsessionada per les dones mortes", afirma l'autora d'Eufòria. Igual que a la darrera carta que va enviar, a l'últim poema de Plath –titulat A la vora– també hi ressona la presència de la mort. Els primers versos fan així:

"La dona es perfecciona.
El seu cadàver
mostra el somriure del triomf"

stats