Amb la L de novells i la il·lusió d’engegar un projecte propi

Barcelona“Aquí tenim la secció de joietes, primeres edicions i novel·les d’autors que estan fora del cànon, això sí, llatinoamericans”. Ezequiel Naya mostra una taula amb volums plastificats: La traición de Rita, de Manuel Puig; Pájaros de la cabeza, de Fogwill... tot de llibres de cobertes seixanteres que tornen a estar tan de moda i, d’una revolada, treu d’un prestatge Lata peinada, de Ricardo Zelarayán, la novel·la que ha batejat la nova llibreria del Raval. Lata Peinada aporta un toc de color i cultura al carrer de la Verge (és al número 10), i és una de les quatre llibreries que s’han estrenat aquest any a la cursa de fons que és Sant Jordi.

“No hem tingut gaire temps de preparar res, vam obrir dimarts, però volíem fer una acció amb un skater que repartís flyers pel barri... La pluja del matí ens ho ha aixafat”, comenta Naya. “Farem dues sessions de signatures, amb Patricio Pron i Jordi Carrión, i acabarem el dia amb un còctel: volem celebrar el nostre primer Sant Jordi!” Amb la seva sòcia Paula Vázquez té previst convertir el local de 80 m( 2) en un centre cultural seguint l’empenta lectora que arrosseguen de l’Argentina. ¿Fer Sant Jordi a Buenos Aires, una ciutat on, a hores d’ara, deu haver aterrat la delegació catalana d’escriptors que participaran a la Fira Internacional del Llibre? “Seria fantàstic, allà es llegeix moltíssim i segur que funcionaria. A més, entre les dues ciutats sempre hi ha hagut sintonia, amb el boom llatinoamericà”, fa l’ullet el llibreter porteny... Però, sisplau, al seu local res de fer un lleig demanant Borges o Gabo: hi ha vida literària més enllà d’aquests monstres, i estan frisosos per demostrar-ho.

Una eufòria inesperada

A l’Obaga, capitanejada per la també argentina Carol Porta i el seu company Dioni Porta, no tenen el perfil de la seva nova llibreria tan definit, i s’haurien lliurat gustosos a les arts predictives d’una pitonissa perquè els ajudés a fer la tria de títols per a Sant Jordi. “De fet, en vam tenir diverses, de pitonisses, però no els vam fer cas”, es lamenta la llibretera, que constata amb sorpresa que han fet curt de llibres: no s’esperava l’eufòria de públic que durant tot el dia va anar desfilant pel local, al carrer Girona, 179, demanant coses tan insospitades com ara els Sonets de Shakespeare. “Ens hem estrenat en un any complicat perquè hi havia moltes incerteses: el temps, la data, i després tens la pressió de les distribuïdores, que t’atabalen... L’any vinent tindrem més rodatge!”, diu la Carol d’una esgarrapada.

Traient la llengua. Així també estaven ahir al matí a La Garba, la llibreria que va obrir les portes al març davant del mercat de la Barceloneta. Han fet un “triple salt mortal” per estar a punt per Sant Jordi... A punt, però amb alguns prestatges buits. “Normalment es prepara amb tres mesos d’antelació i ho hem fet com hem pogut, però teníem clar que no ens podíem perdre aquest Sant Jordi, la nostra presentació en societat”. Xavier Noya, el llibreter, es pren amb esportivitat una dia “de militància cultural i amorosa” que ha començat a quarts de vuit del matí i s’allargarà fins a quarts de dotze de la nit: “Acabarem esgotats, però ho fas amb il·lusió perquè és un projecte propi”. Noya vessa idees per reviscolar la passió per les lletres al barri.

Quan hi entres, l’olor de fusta nova t’impregna els narius. Al sostre, els cables estan solts. A les parets, un blanc immaculat. A La Tribu no havien acabat ni les obres, però han capejat totes les adversitats per poder aixecar la persiana. “Sant Jordi és intens, però si a més s’hi ajunta la inauguració del local és estressant”, piula Dàlia Rajmil, una de les llibreteres. Instal·lada al número 30 de Pons i Gallarza, en una antiga masia, La Tribu atreu nombrosos veïns del “poble” de Sant Andreu -“no els agrada que diguis barri ”-, en una llibreria que aposta per la literatura infantil i juvenil, i d’adult. Amb una sobredosi de vitamines, Rajmil té clar que tancaran dos dies per respirar, posar les coses a lloc i pair la gran acollida que han tingut. “Ara hem de treballar pels lectors que ens interessen: aquells que compren llibres tot l’any!”