Ernest crusats: “Riemen desprèn una visió positiva del futur d’Europa”
El cantant recomana un assaig que va llegir fa uns quants mesos, Per combatre aquesta època (Arcàdia), de l’holandès Rob Riemen
BarcelonaErnest Crusats és el cantant i guitarrista de La Iaia, i actualment està a punt d’engegar un nou projecte musical en solitari. Quan li demanem que faci una recomanació literària, no s’ho pensa gaire i escull un assaig que va llegir fa uns quants mesos, Per combatre aquesta època (Arcàdia), de l’holandès Rob Riemen. Aquesta obra conté dos textos breus que reflexionen sobre el ressorgiment del feixisme a Europa. “Versa sobre l’auge dels populismes i recupera una visió europea del segle XX que em sembla molt lluminosa”, diu Crusats.
La tesi de Riemen és clara: si el feixisme està en auge és perquè la política ha oblidat l’humanisme, un concepte d’origen europeu. L’arraconament de valors com la llibertat, la dignitat i la justícia ha comportat el naixement del ressentiment i de la voluntat de poder que, segons l’holandès, formen la llavor del feixisme. “Riemen recupera un discurs sobre valors de la tradició europea que, d’alguna manera, és un contrapunt de la decadència de la realitat”, explica el músic.
Malgrat l’escenari magre que descriu l’autor, Crusats va fer una lectura en clau positiva de l’assaig: “Vaig trobar-lo un llibre esperançador que desprèn una visió positiva del futur d’Europa i de la seva societat. Riemen es dedica a generar un relat que evoca el que podrien ser nous camins a recórrer”. I és que, per a Crusats, l’escriptor no es limita a fer una obra descriptiva: “Tal com jo vaig entendre’l, és un enfocament ideològic de cap on podria anar la societat europea”.
Per al cantant i guitarrista, l’assaig de Riemen “emana una aura de saviesa”. “Entenc que està escrit des d’una posició de savi, d’intel·lectual, que per a mi va ser inspiradora a l’hora de llegir-lo i em va deixar molt bon gust de boca”, explica. I tal va ser el bon gust, que Crusats ha llegit un nou assaig: El retorno de los chamanes, de Víctor Lapuente, que reflexiona sobre la importància de la retòrica en la política.