Londres

Classe social i racisme, dos temes clau en la societat britànica

La reflexió de classe és recurrent en la narrativa de les illes. Només cal pensar en històries com Retorn a Brideshead, d’Evelyn Waugh, o, més enrere, Orgull i prejudici, de Jane Austen. La relectura contemporània de la qüestió és The party [La festa], la quarta novel·la d’Elizabeth Day, una història sobre l’establishment britànic a partir de la peripècia que es desferma en la festa dels quaranta anys d’un membre de la classe alta. Els protagonistes són molt identificables. Des d’una escola secundària de privilegi que fa pensar en Eton passen per Oxford i, finalment, arriben a Downing Street.

El retrat encaixa perfectament amb la biografia d’alguns dels membres més destacats del govern de David Cameron i George Osborne (2010-2016). No és estrany que un any després d’haver-se publicat, el llibre continuï generant lectors, delerosos de saber com viuen realment els que els governen i, sovint, els maltracten. D’altra banda, l’assaig de Reni Eddo-Lodge Why I’m no longer talking to white people about race [Per què no parlaré més amb els blancs sobre la raça] és un crit d’alerta davant del racisme estructural que impera al Regne Unit però que no es veu ni es percep com a tal. L’autora escriu que “si ets blanc la teva raça tindrà d’alguna manera una certa incidència positiva en la teva trajectòria però probablement ni tan sols ho notaràs”. El racisme, conclou, és “un problema en la psique de la blancor que els blancs han d’assumir la responsabilitat de resoldre”. / Quim Aranda

París

Del Goncourt a les ‘banlieues’: l’essència francesa

Abans de la seva publicació els lectors ja esperaven amb candeletes Couleurs de l’incendie [Els colors del foc], de Pierre Lemaitre. De fet, la primera tirada de 150.000 exemplars es va exhaurir. El llibre és la continuació d’Ens veurem allà dalt (Bromera), que el 2013 va rebre el guardó més prestigiós de França, el Goncourt. Tot i les més de 500 pàgines, lectors i crítics asseguren que han devorat el segon volum d’aquesta trilogia.

La protagonista és la germana de l’heroi desfigurat d’ Ens veurem allà dalt. Al París dels anys 30, la Madeleine hereta la fortuna del seu pare, un banquer multimilionari. La jove no només té a les mans el poder dels diners, en aquella època reservat als homes, sinó que també posseeix el del plaer sexual, llavors prohibit a les dones. Una emancipació femenina impensable en l’entreguerres que avui ressona amb força i harmonia. D’aquí, també, l’èxit de l’obra. Couleurs de l’incendie també és un homenatge a les novel·les del segle XIX amb un polsim de Dumas, Balzac, Hugo i Stendhal. Pel que fa a l’assaig, La communauté [La comunitat] no falta a gairebé cap llibreria francesa. L’obra parla de Trappes, una ciutat a una trentena de quilòmetres de París escenari de fracassos polítics (Benoît Hamon), èxits fulgurants (Omar Sy, Jamel Debbouze i Nicolas Anelka) i èxode jihadista (té el rècord europeu). Per a les autores, les periodistes Ariane Chemin i Raphaëlle Bacqué, Trappes és una mostra d’un laboratori en ruïnes: el que conformen les anomenades banlieues franceses. / Alícia Sans

Berlín

Una novel·la històrica i un assaig escandalós, títols per a tots els públics

La llista de llibres més venuts del setmanari Der Spiegel és una de les referències per entendre les tendències del mercat editorial a Alemanya. En la sisena posició del top ten literari més venut hi ha un títolque la crítica alemanya -sempre destructiva amb els bestsellers - ha indultat: Olga, novel·la de Bernhard Schlink, jurista i escriptor els textos del qual estan marcats per la cultura de la culpa i els fantasmes nacionalsocialistes.

Autor del celebrat llibre El lector (Anagrama), publicat l’any 1999 i adaptat al cinema deu anys més tard, Schlink explica a Olga la història d’una dona de pare alemany i mare polonesa nascuda l’any 1883 a la ciutat de Breslau, a Prússia Oriental, i morta a Heidelberg el 1971, a la República Federal d’Alemanya. En paraules de l’autor, l’Olga representa “tota una generació de dones que van haver de viure per sota de les seves capacitats”, sempre a l’ombra del poder masculí. Tot i no haver rebut tan bones crítiques com El lector, Olga ha aconseguit cridar l’atenció de la premsa especialitzada. En assaig destaca un títol cridaner, Der Skandal der Skandale [L’escàndol dels escàndols], escrit pel psicòleg i teòleg Manfred Lütz i que explica les mentides que envolten el cristianisme. Destacat pel setmanari esquerrà Der Freitag, l’assaig ha rebut crítiques de tot tipus: des de ressenyes que el consideren un llibre fonamental per desmuntar les fake news que han acompanyat el cristianisme al llarg dels segles fins a periodistes que acusen l’autor d’intent de rebaixar els crims comesos en nom de Crist. En tot cas, Der Skandal der Skandale no genera indiferència. / Andreu Jerez

Brussel·les

Els fantasmes del passat atrapen els lectors belgues

Gairebé com un satèl·lit, Bèlgica sol coincidir amb gustos literaris amb la veïna França. Crítica i públic francòfons s’han rendit a les pàgines de La disparition de Stephanie Mailer [La desaparició de Stephanie Mailer], de Jöel Dicker, jove promesa -bé, realitat- de la literatura.

El 2012 Dicker va guanyar el Gran Premi de Novel·la de l’Acadèmia Francesa amb el seu èxit La veritat sobre el cas Harry Quebert (La Campana). Amb aquestes credencials, la nova novel·la no necessitava més presentacions i repeteix fórmula: desaparicions, assassinats i investigacions. El llibre arribarà en català i castellà al juny (La Campana i Alfaguara). Amb el boca-orella els lectors belgues han descobert Débâcle [Desastre], un llibre en flamenc i traduït al francès que explica la història de l’Eva i un secret del passat quan torna al seu petit poble de Flandes. L’autora, Lize Spit, s’ha coronat amb la seva primera novel·la i ha rebut elogis de tots els crítics del país. En assaig destaca el colpidor relat de Walter Benjamin, víctima dels atemptats de Brussel·les del 22 de març. L’autor, ara cèlebre al país, narra en el seu llibre J’ai vu la mort en face [He vist la mort al meu davant] el seu procés de viatge intern després de l’atac. Un relat colpidor en què narra la seva experiència per tornar a reprendre la seva vida. Els atemptats, que ara han complert dos anys, van deixar profundament marcada una societat poc familiaritzada amb el terrorisme i que va patir el seu pitjor atac des de la Segona Guerra Mundial. No és estrany que el llibre de Benjamin ara estigui entre el més venuts, en un procés de catarsi que lector i víctima comparteixen plegats. / Esther Herrera

Roma

Només el papa Francesc rivalitza amb dones amb caràcter

Si el 2017 Contes de bona nit per a nenes rebels (Estrella Polar) es va convertir en el llibre de l’any a Itàlia, la segona part promet repetir l’èxit. En aquesta ocasió Francesca Cavallo i Elena Favilli reuneixen una nova selecció de 100 històries de dones extraordinàries retratades per 50 il·lustradores de fama mundial. Si en el primer volum van fer un recorregut per les vides de Frida Kahlo, Marie Curie i Cleopatra, en aquesta ocasió han inclòs dones més pròximes: de Beyoncé a Madonna, passant per Rigoberta Menchú. La selecció de les històries va ser suggerida a través d’internet, en gran part pels lectors del primer llibre, que va ser finançat a través d’una campanya de micromecenatge.

Una altra dona, aquest cop espanyola, també arrasa a Itàlia. Es tracta de la inspectora de policia més perspicaç de Barcelona, Petra Delicado, alter ego d’Alicia Giménez Bartlett, que acaba de publicar amb gran èxit Mi querido asesino en serie (Debate) al país transalpí. En temps del #MeeToo, les dones independents, valentes i autèntiques reivindiquen el seu lloc, també a través de la literatura. L’únic home entre els primers llocs no és un home qualsevol. El papa Francesc es col·loca entre els més llegits amb Déu és jove (Columna), un llibre-entrevista signat al costat de Thomas Leoncini en què el pontífex es dirigeix a les noves generacions, a les quals considera els injustament “exclosos” de la societat. / Soraya Melguizo

Washington

Llegir llibres en els anys del president Donad Trump

Hillbilly, una elegía rural, de J.D. Vance (Deusto), es va convertir en un dels llibres més venuts del 2017 per entendre el triomf de Donald Trump. Des de llavors han proliferat llibres de tota mena sobre la seva presidència. Entre els més venuts figuren What happened [Què va passar], de Hillary Clinton, i Fuego y furia, de Michael Wolf (Península).

El relleu del primer president afroamericà dels Estats Units, Barack Obama, pel magnat i ex-xòuman novaiorquès va suposar un canvi radical en la direcció del país. Ta-Nehisi Coates -autor del bestseller Entre el món i jo (Empúries)- explica l’elecció sense precedents d’Obama i el que va impulsar la de Trump, a qui titlla de primer president blanc, en un recull d’articles publicats a la revista Atlantic i editats amb noves introduccions. A We were eight years in power [Vam estar vuit anys al poder], Coates reflexiona sobre la raça i els prejudicis racials d’uns Estats Units que no han superat el seu passat racista.

En narrativa, The female persuasion [La persuasió femenina], de Meg Wolitzer -que ja és un èxit de vendes-, tampoc s’escapa del moment social que viu el país. És la història d’una jove universitària introvertida que es fa amiga d’una líder feminista. L’activista es convertirà en una mena de mentor que canviarà la seva manera de veure la vida. Wolitzer examina el llegat del feminisme de la segona onada enmig del moviment feminista #MeToo, el més destacat de les últimes dècades. / Núria Ferragutcasas

Moscou

Akunin torna a ser supervendes a Rússia

Borís Akunin torna a triomfar aquesta primavera a Rússia amb Nie proixaius [No m’acomiado], la novel·la que tanca la sèrie d’aventures d’Erast Fandorin, un detectiu de ficció i aristòcrata rus de finals del segle XIX i principis del XX. Sembla que Akunin ara sí que conclou aquest projecte literari, que ha intentat abraçar diferents estils de novel·la policíaca en una quinzena de llibres i diversos relats, que ha escrit durant 20 anys sobre les aventures de Fandorin.

A Nie proixaius Fandorin es desperta després d’haver estat gairebé quatre anys en coma i després que la ploma d’Akunin li disparés un tret en el penúltim llibre i els lectors es quedessin amb la intriga de si el ressuscitaria o no. Fandorin es desperta a la Rússia del 1918, quan el país està immers en la guerra civil que va seguir a la Revolució d’Octubre. Akunin, el pseudònim de l’escriptor rus d’origen georgià Grigori Txkhartixvili, és molt prolífic i popular a Rússia, sobretot entre aquells a qui agraden les novel·les de detectius ben ambientades històricament. Akunin ha sigut traduït a moltes llengües, i de la sèrie de Fandorin en català podem llegir L’àngel caigut, Conspiració a Moscou i Gambit turc. Entre els llibres de no-ficció destaca l’interès que ha despertat a Rússia The subtle art of not giving a f*uck [L’art subtil que no t’importi res], el bestseller del New York Times de Mark Manson. Sens dubte, a l’edició en rus una portada molt icònica amb la imatge d’un simpàtic os en una postura molt zen fent ioga ha contribuït a l’èxit de vendes. / Natàlia Boronat

Buenos Aires

El kirchnerisme també treu el cap a la Fira del Llibre

Del 26 d’abril al 14 de maig Buenos Aires es converteix en la capital sud-americana del llibre. La seva fira del llibre és la més important del subcontinent, cita obligada especialment per als autors més mediàtics, així com per als escriptors novells i per als de més llarga trajectòria en llengua espanyola. Arriben a aquesta gran cita literària com els llibres més venuts especialment edicions d’assaig sobre temes de l’actualitat política argentina.

Destaca El origen, de Mariana Zuvic, que aprofundeix en una de les etapes més polèmiques de la política argentina dels últims quinze anys: el kirchnerisme. Zuvic ha sigut durant molts anys una ferma política opositora al matrimoni presidencial dels Kirchner, i durant anys també veïna dels Kirchner a Santa Cruz, ciutat de la Patagònia argentina, embrió del kirchnerisme durant els anys 80 i 90. Les seves polèmiques revelacions han aixecat molta polseguera entre partidaris i detractors del matrimoni presidencial, per a uns grans patriotes i per a altres cervells de la més gran etapa de corrupció de l’Argentina. El segon llibre d’assaig més venut és d’autoajuda, Emociones y sentimientos (Planeta), del doctor mediàtic Daniel López Rosetti. Pel que fa a novel·la, el llibre de més èxit és una nova entrega de la saga de l’agent secret Remil, La herida (Planeta), del periodista i escriptor Jorge Fernández Díaz, autor de gran prestigi i amb exitoses novel·les que volen explicar Llatinoamèrica més bé que els diaris. / Joan Biosca