Homes que amaguen un cadàver i nenes que es volen convertir en falguera

BarcelonaPocs premis literaris poden presumir de 45 anys d'història com el Documenta. "El nostre objectiu continua sent trobar veus que siguin propostes de futur per enriquir el panorama literari català", comenta Èric del Arco, que des de la llibreria Documenta impulsa el guardó, juntament amb L'Altra Editorial. Enguany, i sense proposar-s'ho, el jurat ha acabat premiant dues obres en comptes d'una: Els crits, segona novel·la de Víctor Recort, i Un gat negre al jardí, debut en la narrativa breu d'Irene Zurrón.

Tots dos autors asseguren que van portar els seus llibres l'últim dia de la convocatòria. "L'únic que no em va agradar va ser haver de compartir els diners", diu Recort amb un somriure que sap encomanar a Zurrón. Dotat amb 5.000 euros –que enguany seran 2.500 euros per cada autor–, el Documenta ha estat compartit només en dues ocasions anteriorment: la primera va ser el 1998, per part de Sebastià Alzamora i Vicenç Pagès Jordà; la segona, el 2020, per part d'Irene Pujadas i Laia Viñas.

Víctor Recort (Sant Boi de Llobregat, 1990) prova de trobar forats per escriure quan no treballa a la llibreria Finestres –on programa actes gairebé cada dia– i quan el deixen els seus dos fills. "Els meus llibres sempre són curts perquè tinc poc temps", admet. Poc després de debutar amb Game boy (Caballo de Troya, 2019), Recort va decidir no escriure més en castellà per raons personals i polítiques. "No estic fent una reivindicació xarnega ni cap bestiesa d'aquesta mena", afirma. La seva primera novel·la, Pont aeri (Empúries, 2022), posava el focus en la qüestió lingüística a partir del retrobament de dos actors que havien compartit una sitcom d'èxit dècades enrere. També la televisió ha tornat a inspirar l'autor a Els crits: els personatges són un presentador de televisió i dos dels tertulians que hi col·laboren. "La frase que resumeix la novel·la seria aquesta: tres homes han d'amagar el cadàver d'una dona per mantenir la reputació d'un d'ells –explica–. Si filem una mica més prim, podríem dir que el llibre és una columna d'opinió allargassada, perquè el protagonista és un articulista i tertulià que, a més, és pare". Recort avança que la novel·la tematitza també de quina manera la generació d'homes a la qual pertany "encara depèn massa d'elements de la infantesa com els superherois, els videojocs o el running competitiu". Rere aquesta nostàlgia barrejada amb la impossibilitat de créixer hi ha "una por enorme cap al vincle".

Els pobles no són tan idíl·lics com semblen

Irene Zurrón (Palma, 1990) s'estrena com a autora de relats amb Un gat negre al jardí, però prèviament ha publicat la novel·la infantil La tribu enmig de la muntanya (Tàndem, 2021) i ha dedicat la tesi doctoral, Fent arrel en una esquerda, al suïcidi en la narrativa de Mercè Rodoreda. Una de les vuit narracions del llibre amb què ha rebut ex aequo el Documenta arrenca precisament d'una novel·la de Rodoreda. "Si a Quanta, quanta guerra el seu protagonista desitja ser una planta per estalviar-se haver de prendre decisions, en un dels meus relats hi ha una nena que es voldria convertir en falguera –diu–. Com que el meu conte passa a Mallorca, en comptes d'arribar a ser una planta aquella nena acaba treballant en una botiga de souvenirs". En un altre relat de Closca de tortuga, "una dona que porta poc temps amb la parella s'obsessiona perquè un vídeo sexual antic on surt ella es podria escampar".

Encara que Irene Zurrón visqui a Barcelona des de fa set anys, on ara mateix batalla per aconseguir una plaça estable a la universitat pública –"És difícil i esgotador", reconeix–, moltes de les narracions estan ambientades en pobles petits. "Ara hi ha una certa idealització del món natural –diu l'autora–. Sembla que tornar a viure al poble impliqui retrobar-te amb les arrels en un entorn idíl·lic. Als pobles, les dinàmiques poden ser molt perverses". Irene Zurrón en parla amb una prosa elaborada, detallista i sovint impregnada de lirisme.