Com podem continuar estimant en temps de Tinder

BarcelonaFa anys que Patricio Pron prometia que estava escrivint una novel·la que investigava com canvia l’amor en un moment en què les relacions comencen, potser massa sovint, a partir del contacte a través d’aplicacions de telefonia mòbil. L’autor de llibres de relats com La vida interior de las plantas de interior (2013) i novel·les com No derrames tus lágrimas por nadie que viva en estas calles (2016) -totes dues disponibles a Literatura Random House- en parlava en petit comitè, provant d’indagar en experiències personals o de coneguts que volguessin explicar-li alguna anècdota susceptible d’acabar formant part del llibre. El resultat, Mañana tendremos otros nombres, ha estat beneït pel premi Alfaguara, dotat amb 154.000 euros i que acaba d’arribar a les llibreries.

“Aquesta novel·la no és ni de bon tros autobiogràfica, però hi apareixen molts elements de la meva biografia, ja siguin detalls que he observat en primera persona o històries que m’han explicat amics molt estimats i també coneguts”, comenta l’autor argentí, que viu a Madrid des de fa una dècada. El primer que sorprendrà els seus lectors habituals és un canvi de to: les frases que escriu continuen ancorades en la filigrana barroca, però el sentit de l’humor -que ha pres formes molt diverses en la seva ficció- queda aquesta vegada en un segon pla. “Cada deu anys aproximadament procuro convertir-me en un escriptor diferent -diu-. Fins ara els meus llibres s’aproximaven al present per mostrar aspectes del passat. Ara, en canvi, em fixo en un aspecte del present que crec que estava desatès, sobretot pel que fa als autors en llengua espanyola”.

El tema és com canvien les relacions de parella des que aplicacions com Tinder, Grindr, Happn i OkCupid han anat guanyant terreny en el camp del flirteig i la seducció. “En aquestes aplicacions les persones són tractades com mercaderies -comenta-. Es dona una espècie de contracte escrit amb aquells i aquelles amb qui fas match. Abans de veure l’altre ja has parlat de què faràs i com ho faràs, quina mena de relació busques... Tot això es troba, en principi, als antípodes de l’experiència amorosa, que consisteix en descobrir l’altre”. A la novel·la s’explica que ara es pot accedir ràpidament a la intimitat dels altres, però alhora mai abans “no ens havíem sentit mai tan sols”.

Els personatges de Mañana tendremos otros nombres es diuen Él i Ella, amb l’objectiu de mostrar que la seva experiència podria ser la de qualsevol. Ella és arquitecta, però no s’acaba d’obrir camí al despatx on treballa perquè els seus caps -tots ells homes- són incapaços de delegar ni una engruna de poder. Ell es dedica a fer novel·les. Porten cinc anys vivint junts i la relació és tan plàcida -“rutinària i mediocre”, llegim- que la noia decideix posar-hi punt i final. “Encara que sigui ella qui decideix tallar, tots dos estan en crisi: es neguen a creure que el que viuen és tot el que hi ha”, comenta Pron. La ruptura fa que cadascun provi noves maneres de relacionar-se, que passen, entre altres opcions, per les apps de telefonia mòbil. “Hi ha un llarg procés d’aprenentatge per part de tots dos que té una doble dimensió: la primera és descobrir les transformacions de l’amor; la segona té a veure amb com són ells i què necessiten, i també com poden ser estimats”, diu l’escriptor.

Reproduir-se o no

¿La novel·la aposta per rebutjar una vida tranquil·la i conformista? “Una de les constatacions una mica inevitables és que, per fortuna, una parella formada per dues persones que tenen una relació monògama de llarga durada que té com a finalitat explícita o implícita la reproducció és només una de les possibilitats que es presenten avui -continua-. D’altra banda, el que alguns consideren que és un desenvolupament improcedent o que s’oposa als valors de família i pàtria que sostenen alguns imbècils és en realitat positiu, tot i que et col·loca en un espai d’incertesa contra el qual cal lluitar”. Mentre persegueixen l’objectiu de reinventar-se sentimentalment, els personatges defugen “la resignació” i ho fan “amb una gran generositat amb els altres, i també entre ells mateixos, cosa que els permet que el dia de demà tinguin altres noms”.

Un dels temes de fons del llibre és l’intent de retrobar la felicitat perduda i provar de conservar-la. “Abordar una qüestió com la felicitat és previsible -diu Pron-. Però sí, efectivament, els dos personatges no renuncien a arribar a una forma de plenitud amorosa que no és resultat de l’atzar, com passaria en molts casos a través de les aplicacions, sinó d’una feina compartida entre l’un i l’altre”.