BarcelonaCap dels quatre protagonistes d'Una novel·la comercial (Edicions de 1984), el nou llibre de Ponç Puigdevall (Sant Feliu de Guíxols, 1963), presenta ni un bri de bondat. El patriarca és un home irrellevant i constantment malalt, la mare va casar-s'hi per deixar enrere la condició de minyona de la casa, el fill gran destaca per la vanitat desmesurada i una obsessiva relació amb el sexe, i la petita és una estratega que només es mou pels interessos propis. En aquest ecosistema, el títol Una novel·la comercial no podia ser més revelador. "Les relacions que s’estableixen entre tots els personatges per rebre l’herència familiar són una lluita absolutament neoliberal per acabar de destruir els contrincants i obtenir el que creuen que es mereixen", destaca Puigdevall, que a banda d'escriptor també exerceix com a crític literari.

Amb la seva quarta novel·la, l'autor ha buscat fer un canvi estilístic i escriure un llibre a la manera del belga Georges Simenon (1903-1989), a qui admira profundament. "Com a punt de partida, necessitava una família que fos un territori propici per cometre el crim", assenyala Puigdevall. Els Calvet són gent benestant que s'han fet un nom a la Costa Brava però que els últims anys han perdut prestigi i múscul social i econòmic. Amb la mort al clatell del pare, la lluita per l'herència acaba distorsionant les relacions familiars i les tensa fins a límits insospitats. "He escrit una novel·la dura, sense cap mena de sentiment i molt cerebral", diu l'escriptor, que ha volgut plasmar "una visió desolada de la condició humana".

Els protagonistes, afirma, reflecteixen quatre facetes de la seva vida. "Soc un especialista en mi mateix, no faig res més que investigar-me. Són quatre personatges malvats que competeixen per qui és el més dolent. Sé que costa acceptar-ho, però alhora he buscat que la història fos divertida, perquè l'espectacle grotesc de la condició humana sempre m'ha fet riure", subratlla Puigdevall. Els protagonistes deambulen per un Sant Feliu de Guíxols casolà i impregnat de llaços grocs i càntics independentistes –Puigdevall va escriure-la "en plena eufòria del Procés"–, un poble "on tothom està cansat de veure's, saludar-se i dir-se cada dia el mateix".

Trencar amb la pròpia respiració estilística

Més enllà de la trama, per a Puigdevall aquesta novel·la era sobretot un repte estilístic. Després de publicar D'incògnit (Tusquets, 2016), en què, com diu ell mateix, "hi havia frases de dues pàgines", va decidir reaccionar. "Em vaig adonar que havia arribat a un límit. Tenia dues opcions: o anar més enllà sense saber què m'hi trobaria o recular. I he descobert que tornar enrere també té la seva dificultat", destaca l'autor. A Una novel·la comercial ha trencat amb la seva tendència a les frases llargues i ha treballat "en contra de la pròpia respiració estilística" per bastir un llibre "que es pugui llegir sense cap mena de dificultat".

Aprofitant la seva faceta com a crític, Puigdevall utilitza la novel·la per fer-hi aparèixer ressons dels seus referents (entre els quals hi ha Simenon i Flaubert) i picades d'ullet al món literari català. Un dels personatges secundaris, per exemple, vol escriure un llibre per guanyar tant sí com no "un premi literari ben dotat" i s'esforça per crear "una novel·la mercenària" que li permeti complir el seu desig.