Pilarín Bayés i Marc Giró, premiats per la Setmana del Llibre en Català

BarcelonaLa trajectòria de la prolífica il·lustradora Pilarín Bayés i del periodista Marc Giró han estat reconegudes per la Setmana del Llibre en Català. El "festival més important del llibre en català", segons recordava Cristina Domènech, la seva directora, canvia d'ubicació i de dates degut a la celebració de la Copa Amèrica: aquest 2024, la Setmana es desplaçarà al passeig Lluís Companys, i l'esdeveniment se celebrarà dues setmanes després del que és habitual, del 20 al 29 de setembre. "Ens ho prenem com una oportunitat i realcem el caràcter festiu de la Setmana perquè coincidirà amb la Mercè", ha recordat Domènech.

Pilarín Bayés (Vic, 1941), premi Trajectòria, ha publicat durant més de cinc dècades de feina més d'un miler de llibres, entre els quals destaquen l'extensa col·lecció Petita història, publicada per l'editorial Mediterrània o una versió il·lustrada de la Bíblia. Als 83 anys, Bayés continua dibuixant cada dia des del seu estudi de Vic, i treballant en nous projectes. "La llengua, això que parlem i que té problemes, té una màxima expressió, que és quan està ben escrita, ben il·lustrada i ben impresa, és a dir, quan es converteix en llibre", ha dit l'autora, que ha tingut també un record per a l'escriptora, traductora i bibliotecària Aurora Díaz Plaja. "L'Aurora va fer més pel llibre infantil que tot el magisteri de l'època", ha insistit Bayés, que se suma al palmarès d'un guardó amb gairebé trenta anys d'història que han rebut, en anteriors edicions, Josep Vallverdú, Maria Barbal, Guillem Terribas, Teresa Duran i Joan Francesc Mira.

"Em molesten tant els llibres de llibres com els de mariques"

Marc Giró (Barcelona, 1974) ha estat reconegut amb el premi Difusió per la feina feta a favor de la literatura "en un estil fresc i personal", segons deia Ilya Pérdigo, president d'editors.cat, des del programa de ràdio Vostè primer, emès a RAC1, que ha assolit la xifra de 139.000 oients diaris. "M'han donat diversos premis però encara no he rebut el Miss Espanya per a la meva bellesa, i ho trobo a faltar –ha dit Giró–. Una vegada que un directiu em va demanar que dinés amb ell al principi del programa, aquest em va retreure que parlàvem molt de sexe. De sexe? Suposo que es referia a la meva ploma, perquè el sexe en si no apareixia. Al cap de tres mesos em va tornar a demanar que ens reuníssim, i llavors em va retreure que parléssim de llibres. I de què volia que parléssim, si al programa en comentàvem molts?". Després de tenir unes paraules d'agraïment per a col·laboradores com Desirée Bela-Lobedde, Sílvia Soler i Begoña Gómez Urzaiz –també per a Maria Bohigas, de Club Editor, primera convidada del programa–, Giró ha admès que a ell el "molesten tant els programes de llibres com els de mariques": segons el presentador, caldria "integrar tots aquests continguts en qualsevol programa". I ha tancat el seu discurs "improvisat" amb aquestes paraules: "Els espectadors no són idiotes, volen complexitat: és a través dels llibres que copsem la complexitat que ens envolta".

Durant la Setmana del Llibre en Català es presentaran un centenar de novetats de la represa de setembre i la visitaran autors com Jordi Puntí, Clara Queraltó, Mireia Calafell, Manuel Baixauli, Laia Aguilar i Sílvia Soler. Hi haurà gairebé 300 activitats, i la vocació de representar tots els territoris de parla de llengua catalana ha permès que aquest 2024 sigui present a la Setmana per primera vegada una revista vinguda de l'Alguer. "Ara per ara, només falta la franja d'Aragó, però esperem tenir-ho resolt l'any que ve", ha admès Cristina Domènech.

La Setmana dedicarà blocs temàtics al feminisme, la llengua, el periodisme, el còmic, la cuina, la novel·la històrica, la traducció i el gènere negre. En aquest últim apartat, cal destacar la visita de Mark O'Connell, que hi presentarà Una història de violència (Comanegra), llibre basat en la història real de Malcolm MacArthur, hereu ric, de posat aristocràtic i culte que després d'arruïnar-se va prendre la decisió d'atracar un banc. Va acabar matant dues persones i convertint-se en un dels assassins més populars i controvertits d'Irlanda.