El passeig de Gràcia guanya el seu primer premi literari

BarcelonaLa història de la literatura catalana és plena de novel·les on apareix el passeig de Gràcia, des de Vida privada, de Josep Maria de Sagarra, fins a Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, i La fabricanta, de Dolors Monserdà. Fins ara, però, cap ficció hi havia transcorregut gairebé de manera exclusiva. Roger Bastida (l'Hospitalet de Llobregat, 1990) s'ha proposat el repte a Passeig de Gràcia. Història d'una família, fixant-se en els destins de tres nissagues catalanes –una de noble, la segona burgesa i la tercera obrera– al llarg dels dos últims segles, i el jurat del premi Santa Eulàlia de novel·la s'ha decidit a premiar-lo.

Convocat per Comanegra i Àfora Focus Edicions des de fa quatre anys i dotat amb 25.000 euros, el premi Santa Eulàlia recompensa la millor novel·la sobre Barcelona. En aquest cas, el guardó ajudarà a descobrir la veu jove de Roger Bastida, que tot i així ja ha publicat tres novel·les històriques, La mirada de la sargantana (2017), La llarga revetlla (2020) i Sota l'ombra de la washingtònia (2023), totes tres publicades per Columna. Llicenciat en història de l'art, Bastida viu a Madrid, on treballa com a assessor històric en sèries com La templanza, Ena, la reina Victoria Eugenia i Sira i, a més, és professor d'història de la indumentària aplicada al disseny de vestuari de cinema i televisió a l'ECAM (Escola de Cinema i Audiovisual de Madrid). "Encara que sigui un autor tan jove, la bona literatura no té edat", assegura Alba Cayón, de Comanegra.

Les ombres rere les grans famílies

En la peripècia de les tres nissagues protagonistes de la nova novel·la de Bastida, "descobrim l’essència del passeig de Gràcia, més enllà de la postal en què s'ha convertit: ha estat escenari de tensions històriques i s'ha mogut entre la bellesa, riquesa i desigualtat social", segons explica l'autor, que ambienta el llibre des del 1760 fins a l'actualitat. Les tres famílies protagonistes són els marquesos de Castelljussà, que enyoren un món perdut entre muralles; els Massanas, burgesos enriquits a Cuba amb la producció de sucre i la suor dels esclaus, i els Farrés, que arriben a Barcelona per treballar al servei dels nou-rics.

"M'interessen les petites històries que no apareixen a la gran història –avança Bastida–. A partir de tots els retalls privats que consulto, construeixo novel·les ambientades en el passat que fugen de la narrativa del jo i mostren una sèrie de personatges que ens poden interpel·lar, perquè he escrit Passeig de Gràcia conscientment des de l'òptica del segle XXI, encara que transcorri en un altre moment". Les tres famílies del llibre estan relacionades entre elles i amb alguns dels grans personatges, fites i conflictes de la ciutat. Són tres històries que s’entrellacen en un relat marcat per amors impossibles, ascensos fulgurants i caigudes estrepitoses. "Sempre que hi ha una gran família, al darrere hi ha ombres, i en aquesta novel·la no hi falten –continua–. Passeig de Gràcia és una història sobre aquell poder que permet que un 10% de famílies pugui trobar-se al capdavant del 90% restant".

"És de les primeres novel·les que llegeixo de Barcelona que té la materialitat del trencadís, perquè és plena d'històries que aparentment no estan connectades i que aquí, en canvi, sentim com un tableau vivant, on tot s'acaba relacionant –ha comentat Fèlix Riera, per part d'Àfora Focus–. El passeig de Gràcia pot ser un lloc emblemàtic, però sobretot és material, en aquest llibre. Gràcies a Bastida podem sentir aquest passeig des de l'arquitectura externa de noms tan coneguts com Gaudí o Sagnier però també dels interiors".

En les tres edicions anteriors, el premi Santa Eulàlia de novel·la ha estat per a Lluís-Anton Baulenas, Sylvia Lagarda-Mata i Maria Carme Roca.