Barcelona"Imad, això va per tu". Maria Callís i Josep Pedrals obren el 38è Festival Internacional de Poesia amb aquesta dedicatòria al poeta egipci a qui l’ambaixada espanyola del seu país ha retirat el visat sense cap raó lògica en "un més dels casos de racisme i aporofòbia contra ciutadans de països àrabs". Contra aquesta injustícia i no només, el Palau de la Música ha brandat aquest dimarts al vespre la poesia, "el llenguatge de la gent", com va dir el poeta nord-americà Danez Smith en una conversa amb aquest diari, en contraposició al llenguatge dels estats, que és "la violència".

Pren més sentit llavors l’espai escènic que mostra una escopeta, un cap que floreix i carreteres secundàries que ens porten fins a les sis veus de països d’arreu que han delectat el públic d’enguany i que potser mai havien representat tanta diversitat. Ana Martins Marques (Brasil), Imad Abu Sàleh (Egipte) –llegit per la traductora Valeria Macias–, Olga Novo (Lugo), Blanca Llum Vidal (Barcelona), José Eugenio Sánchez (Mèxic) i Danez Smith (Estats Units) han sortit a l’escenari amb estils molt diferents, però ben lligats per l'univers sonor electrònic i percutiu de Joana Gomila & Laia Vallès, que han jugat musicalment amb les veus dels mateixos poetes enregistrades perquè el públic viatgés amb facilitat de la performer còsmica de Sánchez a l’slam antirracista i queer de Smith.

Versos que imaginen altres mons

Si la poesia és un llenguatge, desapareixen les barreres idiomàtiques. Amb la xuleta del llibret i els llums de mà, i il·luminats pels vitralls modernistes del Palau, la cita es torna íntimament mística i fonèticament plaent, com si sentir els poemes en àrab, portuguès i gallec fos un intercanvi de secrets. Com si fos una sorpresa que "dues llengües poden entendre’s l’una a l’altra / [...] sense tan sols adonar-se que no s’entenen bé", recita Martins Marques.

Els versos cauen com l’aigua que ens falta i amb la insistència de les repeticions i les al·literacions. Com que "el passat a diferència dels gats / no es neteja a si mateix" (Martins Marques), la poesia ens recorda –i més després del cas d’Abu Sàleh– "que una terra és la gent / que una terra és els llibres" (Blanca Llum Vidal). També ens fa imaginar un avui en què "cada home sigui el seu propi senyor / que cada lloc on dos es trobin sigui una trobada" (Danez Smith).

Dit i fet. Minuts després de les ovacions, a les portes del Palau s’hi apleguen ressaguers de totes les generacions: des de Ferran Garcia a Anna Pantinat passant per Maria Antònia Massanet, Guillem Gavaldà, Laura G. Ortensi i Adrián Salcedo. El Festival és una cita imperdible per als amants de la poesia, especialment per fer petar la xerrada extraliterària. "I tota la resta / literatura" (Olga Novo).