Jo Nesbø: "Guardiola està sobrevalorat"

BarcelonaJo Nesbø (Oslo, 1960) ha tornat al món rural, claustrofòbic, endogàmic i isolat d'El regne (2002) amb El rei d'Os (Proa), que ha traduït al català Laura Segarra Vidal. "M'he enamorat dels personatges [els germans Carl i Roy Opgard], del poble i del seu entorn", diu Nesbø, que sempre explica que té el gran privilegi d'escriure el que vol. "Potser és egoista, però només escric el que em ve de gust. No tinc cap lleialtat ni obligació, i això crec que és positiu per als lectors", explica l'escriptor noruec en una roda de premsa telemàtica. De fet, Nesbø assegura que si li demanen alguna cosa, el més probable és que faci justament el contrari.

Roy i Carl són dos germans amb una relació molt estreta que es veuen involucrats en una sèrie de crims dels quals aparentment surten impunes. Roy és el narrador i qui es planteja més dilemes morals sobre com s'ha convertit en un assassí per protegir el germà i les seves ambicions. Nesbø no només s'inspira en Caín i Abel de la Bíblia, sinó també en la relació que tenia amb el seu germà petit, que va morir fa deu anys. "La Bíblia té les millors històries, però també m'inspiro en la relació que teníem amb el meu germà petit; compartíem moltes coses, i també competíem. En la relació amb un germà hi ha una lleialtat il·limitada. Sempre defensaràs un germà petit, i hi ha una telepatia que no pots tenir ni amb els teus amics més íntims", defensa. El Carl i el Roy, però, comparteixen secrets molt més foscos.

Nesbø és un gran aficionat al futbol i hi havia jugat molt amb el seu germà petit. Al poble d'Os, on tothom ho sap tot de tothom i la corrupció campa als seus aires, hi ha un equip de futbol. "Tots els pobles tenen un equip de futbol i a la novel·la els germans hi posen molts diners. És increïble com d'important ha esdevingut el futbol a les nostres vides", diu amb certa ironia. "Quan jo jugava el més important eren els jugadors, però cada vegada es parla més dels entrenadors i crec que se'ls dona massa importància. En aquest sentit, i sap greu dir-ho, Guardiola està sobrevalorat".

La violència més enllà de la ficció

A les novel·les de Nesbø, que està preparant un nou llibre amb el turmentat detectiu Harry Hole, sempre hi ha força violència. Potser per això, a la roda de premsa que ha fet amb mitjans de tot l'estat li han fet moltes preguntes sobre la situació política i social que vivim. L'escriptor ha insistit que per estadístiques avui hi ha molta menys violència que fa uns anys. "No crec que hi hagi una connexió entre la criminalitat real i la de ficció. Al final, la ficció és un vehicle per parlar de la condició humana i de qüestions morals. Abans teníem la literatura religiosa, que parlava de què estava bé i que no, i ara tenim la novel·la negra", afirma. "Durant la Segona Guerra Mundial el que més es llegia als refugis de Londres era novel·la negra. Era una manera de fugir del món real i endinsar-se en un altre on els crims es resolen, torna l'ordre i hi ha la promesa que tot anirà bé", afegeix. No és el cas de la majoria de les seves novel·les.

L'escriptor noruec no té respostes per a tot i insisteix que ell escriu i fa música, però que no és cap savi. "Potser fa cent cinquanta anys, els escriptors eren els intel·lectuals i la resta de la societat havia d'anar a treballar al camp. Aleshores devien tenir pensaments més profunds, i quan els altres tornaven del camp els podien explicar les seves conclusions, però ara ja no és així. Si avui fos jove i vingués un novel·lista de novel·la negra a parlar de l'estat del món, jo seria força escèptic". Això sí, és optimista sobre el futur dels escriptors i no creu que la intel·ligència artificial acabi substituint-lo. "No crec que em quedi sense feina els pròxims vint o trenta anys, però si passa, espero que allò que em substitueixi sigui millor", conclou.