Mor Xavier Folch, històric editor d’Empúries i un referent de la lluita antifranquista
L'editor i escriptor Xavier Folch ha mort aquest dijous als 83 anys, segons han confirmat a l'ARA fonts familiars. Nascut a Burgos el 1938, va començar la seva trajectòria com a editor a Ariel, va ser un dels fundadors de Crítica i el 1983 va ser el fundador d'Empúries, que més endavant es va integrar al Grup 62. En la fundació d'Empúries hi van participar diversos amics, com Miquel Horta, a qui li acabava de tocar una travessa, el cineasta Pere Portabella, Enric Folch i el pintor Antoni Tàpies. Precisament l'editorial Empúries ha lamentat a Twitter la seva mort definint-lo com un "gran company i editor compromès". La notícia de la mort de Folch ha suscitat nombroses reaccions de personalitats del món de la política, com Jordi Sànchez; la directora de l'àrea de literatura de l'Institut Ramon Llull, Izaskun Arretxe; els escriptors Biel Mesquida i Josep Pedrals, i el llibreter Guillem Terribas. "Impressionava per la capacitat que tenia de teixir complicitats en molts àmbits", diu el director de Núvol, Bernat Puigtobella, que va treballar amb Folch a Empúries a finals dels anys 90 i el va succeir com a editor. "Tenia la capacitat de convèncer la gent per fer coses grans –recorda Puigtobella–. Va engrescar Joan Solà a fer la Gramàtica del català contemporani, que es una obra magna, i que va sortir abans que la de l'Institut d'Estudis Catalans". Bernat Puigtobella també recorda com va veure passar pel despatx de Folch "consellers, ministres i gent molt important": "Sempre estava orquestrant coses, però sempre des de l'ombra. Mai el veies a primera línia, però per darrere movia molts fils". La vetlla serà demà al Tanatori dels Corts i serà acomiadat dissabte al matí.
"La principal virtut que tenia el Xavier és que era un entusiasta discret", diu l'escriptor Jordi Puntí, que va publicar el seu segon llibre, Animals tristos, a Empúries. "Va publicar centenars de llibres que van ser molt importants i que van obrir camí –explica–, i al mateix temps va recuperar autors que no s'havien publicat mai en català, com J.D. Salinger". Jordi Puntí també destaca la feina de Xavier Folch com a editor de poesia, per com va saber "enllaçar generacions", publicant els llibres de Joan Vinyoli, de qui va ser molt amic, Narcís Comadira, Albert Roig i Enric Casasses, i la tranquil·litat que va donar als autors pel seu compromís de continuïtat. També va publicar dos poetes consagrats més: Miquel Martí i Pol i Pere Quart. "Era un gran col·leccionista de llibres de poesia i va saber detectar el valor d'Enric Casasses, i va descobrir i defensar Dolors Miquel". Un altre dels poetes que va publicar va ser Miquel Bauçà, de qui va començar publicant Carrer Marsala.
La feina de Xavier Folch, que era llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, també va ser cabdal per a Joan Brossa, al qual va publicar a la col·lecció en català de l'editorial Ariel, Cinc d'Oros. "La rehabilitació pública de Brossa com a poeta important de la modernitat catalana ve d'aquells volums i del fet que hi hagués una introducció del Manuel Sacristán, que era el màxim ideòleg del PSUC", diu el poeta, traductor i assagista Francesc Parcerisas.
De l'experiència de publicar a Empúries, Jordi Puntí recorda la seva "complicitat". "Com a bon editor independent, no era insistent i no et perseguia tot el dia, sinó que discretament sempre estava al cas del que feies i t'encoratjava", diu Puntí.
Com a curiositat, Francesc Parcerisas recorda que Folch el convocava a ell i a Sam Abrams per fer pluja d'idees i buscar assessorament quan treballava en la creació de l'editorial Empúries. "En aquell moment Enciclopèdia Catalana i Edicions 62 eren molt importants i obrir-se un forat era difícil. Una editorial mitjana com va ser Empúries no ho tenia gaire fàcil i s'havia de distingir, i crec que ho va aconseguir".
Per a l'actual editor d'Empúries, Josep Lluch, Folch era un "editor imprescindible, perquè al capdavant d'Empúries va fer un paper molt diferent al d'altres segells del moment, en apostar per una editorial moderna amb la prioritat que connectés la cultura catalana amb la modernitat internacional". Com també ha dit Lluch a l'agència Efe, Folch va potenciar "autors catalans amb un nivell d'exigència important i els va voler connectar amb els corrents i autors que despuntaven fora". "Va valorar els autors inquiets, que aportaven coses noves, fixant-se en escriptors com Enric Casasses, Biel Mesquida o Josep Maria Fonalleras", ha subratllat. "Xavier Folch és la persona que agafa la tradició noucentista i la posa al dia, l'actualitza, sempre partint del treball ben fet, l'obra que queda, la modernitat", conclou.
Josep Maria Fonalleras va conèixer Xavier Folch a través de Modest Prats en un acte dels premis Bertrana i va publicar el seu segon llibre a Empúries, Botxenski i companyia. "De seguida, i no ho he tingut amb ningú més, es van barrejar la feina estricta d'editor, que era similar a la d'un editor anglès, amb un treball de taula sobre el llibre, i la connexió personal", diu Josep Maria Fonalleras. "La relació que vaig tenir durant molt temps va ser de fidelitat; era una història d'amistat i m'atreviria a dir que de paternitat intel·lectual, en el sentit que senties el seu suport i et senties estimat".
De la lluita antifranquista a la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007
En el terreny institucional, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha definit Folch com "un referent de la cultura catalana, un editor amb un criteri impecable, un intel·lectual compromès i un mentor", mentre que el tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, l'ha recordat com "una de les grans figures del món editorial català, compromès amb la llengua, la literatura i la lluita contra la dictadura franquista". La trajectòria editorial de Xavier Folch va començar a l'editorial Ariel. "La seva trajectòria política va ser molt influent en la seva tasca com a editor –diu Parcerisas–. Va deixar les classes com a professor d'econòmiques i va anar a parar a Ariel, que era un focus de projecció progressista, i va fer una feina molt important quan es va encarregar de la col·lecció Ariel Quincenal", afegeix. Va ser a la mateixa editorial on va començar a publicar en català amb la col·lecció Cinc d'Oros.
Xavier Folch va tenir un paper destacat en la lluita antifranquista: va participar en la Caputxinada i en l'Assemblea de Catalunya. En paral·lel a la seva tasca d'editor, va ser diputat pel PSUC al Parlament entre el 1980 i el 1984, i va ser president de la comissió de Cultura i ponent de la llei de normalització lingüística. Precisament durant una visita oficial dels reis d'Espanya a Catalunya, el 1985, Folch va exposar-los la situació del català i va denunciar que dos anys després de la llei de normalització lingüística no s'havien assolit tots els objectius que s'havien proposat.
Entre el 1984 i el 1986, Xavier Folch va ser membre del Consell Assessor de Cultura de la Generalitat. Més endavant va ser elegit membre del consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), va ser fundador de Ciutadans pel Canvi i va formar part de la plataforma Elefant Blau. També va dirigir l'Institut Ramon Llull entre el 2004 i el 2006, on va aconseguir que la literatura catalana fos convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt del 2007, i va estar involucrat en el departament d'Humanitats de la UPF i el Consell de Cultura que va impulsar Joan Rigol. Entre els reconeixements que va rebre hi ha la Creu de Sant Jordi el 2003. "És un personatge cabdal de la segona meitat del segle XX a Catalunya i part del segle XXI", diu Fonalleras: "Més que els càrrecs –conclou–, tens la sensació que era un vertebrador del país, gairebé una estructura d'estat, des de la discreció i el conreu de l'amistat". Per a Fonalleras, Folch representava "la Catalunya d'esquerres oberta" i recorda que en els últims anys va fer un gir i va apostar per "la independència".