Mor la poeta experimental i radical Ester Xargay als 63 anys

BarcelonaLa poeta i artista audiovisual Ester Xargay Melero ha mort aquest divendres als 63 anys, segons ha informat l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) a través de X. L'artista va passar la seva infantesa i adolescència a França i, quan tenia 18 anys, va tornar a Catalunya, on va començar a desenvolupar la seva carrera professional. L'experimentació va marcar sempre la seva obra tant poètica com audiovisual, mitjançant la qual va abordar temes com el capitalisme avançat, el masclisme, la destrucció del medi ambient i la repressió de l'estat espanyol. Entre les seves creacions destaquen els poemaris Un pedrís de mil estones (El Mèdol 1992), coescrit amb Carles Hac Mor, Darrere les tanques (El Tall, 2000) i, més recentment, Eixida al sostre (Arola, 2009) i Desintegrar-se (Meteora, 2019).

Xargay va arribar a Barcelona en plena joventut per estudiar història de l'art a la Universitat de Barcelona i ben aviat va començar a interessar-se pel vincle entre les arts plàstiques i audiovisuals i la poesia. De fet, part de les seves creacions són obres de videoart fetes des de la poesia, i també als seus poemes hi ha ressons dels elements audiovisuals. Als seus inicis, l'artista va desenvolupar la seva trajectòria al costat de Carles Hac Mor, amb qui va coescriure els llibres Un pedrís de mil estones, Epítom infrau o no (Pagès, 1997), Zooflèxia(el bestiari més veritable de tots) (March Editor, 2007) i Fissura (Edicions 1010, 2008). També van editar junts la novel·la Carabassa a tot drap, o, amor lliure, ús i abús (Pagès Editors, 2001) i l'obra de teatre Tirant lo Blanc la, o La perfecció és feixista, o La construcció del socialisme (AADPC, 2000).

La poesia de Xargay destaca per jugar amb les formes i trencar-les: sovint als seus versos no hi ha persones ni temps ni seqüencialitat, per reivindicar l'alliberament de l'estil i explorar la poesia lluny de la mirada més tradicional. Com a rerefons, però, sempre hi ha una intenció ideològica: "Xargay és una poeta profundament revolucionària. Connecta amb el passat per alterar-lo, capgirar-lo, experimentar-hi. I des dels poemes es posiciona en les revoltes populars del seu temps", deia el crític literari i editor Jordi Marrugat sobre Xargay el 2019. De fet, l'artista va combinar la seva tasca com a poeta amb l'acció cultural i la performance.

L'última obra de Xargay va ser Desintegrar-se, un poemari que li va valdre el premi de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni el 2018. A banda de la seva trajectòria com a artista, Xargay va col·laborar amb diaris i revistes com Papers d'art, Barcelona Review i El Temps, on publicava crítiques d'art. També va exercir de guionista i traductora.