BarcelonaL'antropòleg francès Marc Augé, un dels grans pensadors moderns sobre el món i la nostra relació amb ell, ha mort a Poitiers, la seva ciutat natal, als 87 anys, segons informen diversos mitjans i la seva editorial espanyola, Gedisa. La curiositat d'Augé no tenia límits, i durant la seva trajectòria va estudiar des de fenòmens complexos com el paganisme o el turisme fins als bistrôts o el metro de París. Van fer especial fortuna les seves reflexions sobre els no-llocs, nomenclatura que ell mateix va encunyar per a “espais de coexistència contingent i efímera” com els aeroports o les estacions de metro on no es poden consolidar les relacions ni la història, indrets sense identitat, desarrelats del temps.

Nascut el 1935, Augé arriba a l'antropologia des de l'etnologia després de passar una temporada llarga a l’Àfrica durant els anys 60. "Em vaig trobar que aquest altre del qual parlem sempre és en realitat un mateix –explicava a l'ARA el 2019–. Tota etnologia ha de basar-se en una antropologia, i a partir d’aquesta constatació he estudiat les persones, les cultures i els espais. L’antropologia es troba entre la filosofia i la literatura: és el meu lloc ideal".

Professor d’antropologia i etnologia a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París, de la qual va ser director (1985-1995), deixa una obra extensa que va començar el 1969 amb l'assaig sobre la Costa d’Ivori Le rivage alladian. A Génie du paganisme (1982), Augé va examinar les diferències entre el paganisme i el monoteisme i a El viajero subterráneo (1986) l'impacte que té viatjar en metro en les persones. La seva obra sobre el turisme, El viaje imposible (1997), estudia com la nostra experiència dels llocs als quals viatgem està mediatitzada per la ficció que consumim i La guerra de los sueños (2010) para atenció a com els mitjans i les xarxes reconfiguren la capacitat simbòlica humana.

Un dels seus últims assaigs va ser Les petites alegries, del 2019, on meditava sobre “les petites alegries” que permeten “gaudir de moments de felicitat sobtada”. Augé argumentava que "la felicitat es caracteritza pel moviment: la felicitat es dona en trànsit d’un lloc a un altre, d’un moment a un altre, o d’una persona cap a una altra". Augé també defensava la vellesa, una etapa "que et dona lliçons valuoses" i reivindicava la possibilitat d'escriure o crear com "una benedicció".