Mor l'escriptor txec Ivan Klíma, veu dissident en contra dels totalitarismes

BarcelonaL'escriptor txec Ivan Klíma (Praga, 1931-2025) ha mort aquest dissabte als 94 anys. Supervivent de l'Holocaust, Klíma va centrar la seva literatura en narrar l'impacte de l'autoritarisme en les persones i els efectes de viure sota règims totalitaris. Ho va fer en una quarantena de llibres, dos dels quals estan traduïts al català: Amor i brossa (Edicions 62, 2002) i L'esperit de Praga (Quaderns Crema, 2010). La seva veu dissident es va desenvolupar sobretot a partir de les vivències quan era un nen, entre el 1941 i el 1945, al camp de concentració de Terezín, on va ser empresonat pels nazis. Allà va començar a escriure, buscant un refugi en la seva imaginació. Klíma va traslladar en algunes de les seves novel·les i contes l'horror que va viure durant aquells anys, especialment al llibre Judge on trial (1991).

Bona part dels seus escrits també se centren en l'era comunista, sobretot en les conseqüències de la Primavera de Praga el 1968. Klíma havia donat suport a Alexander Dubcek, que volia crear un "socialisme amb rostre humà" a Txecoslovàquia (nom antic de la República Txeca), però va veure estroncat el seu optimisme quan els soviètics van enviar les tropes a través del Pacte de Varsòvia i van envair el país. Aleshores l'escriptor es va exiliar als Estats Units, on va exercir de professor universitari. Als anys 70 va tornar a Praga i va dedicar-se a editar i publicar textos clandestins. També va dur a terme una gran diversitat de feines: des d'escombriaire i paleta fins a treballador d'un hospital. La seva experiència com a dissident va alimentar més endavant algunes de les seves històries. De fet, la majoria es van publicar de forma clandestina, ja que les obres de Klíma van estar prohibides a Txecoslovàquia durant 20 anys.

Klíma no va ser reconegut com un dels escriptors més importants de la República Txeca fins a la caiguda del règim comunista, el 1989. En aquell moment va retirar-se de la vida pública i va dedicar-se a escriure, una reclusió que va allargar durant dues dècades. Les obres de l'escriptor de finals del segle XX retraten personatges que, després d'haver obeït fidelment una dictadura, es troben a la deriva i perduts enmig de les llibertats adquirides per un país que recentment ha abraçat la democràcia. El 1990, el novel·lista nord-americà Philip Roth va escriure un article lloant Klíma al New York Review of Books i en aquell moment dos dels seus llibres, My merry mornings (1985) i Amor i brossa (publicada originàriament el 1986) van vendre més de 100.000 exemplars cadascun. Des d'aleshores, els llibres de Klíma han estat traduïts a una trentena de llengües.

El 2008, Klíma va visitar Barcelona. L'escriptor va protagonitzar una conferència al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) acompanyat de l'editor Jaume Vallcorba, i just després va mantenir una conversa amb l'escriptor Sergi Pàmies. Al llarg de la seva trajectòria va ser reconegut amb el premi Franz Kafka de literatura el 2002 i va rebre la medalla de la República Txeca.