Mor l'emblemàtica llibretera Montse Serrano als 69 anys

BarcelonaTothom que, durant els últims quinze anys, entrava a la llibreria +Bernat del carrer Buenos Aires quedava admirat de l'energia i contundència de la seva llibretera, Montse Serrano. El negoci i "magatzem de cultura" –tal com es podia llegir a sota del rètol d'entrada– ha perdut aquest diumenge la seva ànima, una barcelonina apassionada per la literatura amb una llarga trajectòria en el món del llibre, que ha mort als 69 anys a conseqüència d'una llarga malaltia.

Nascuda el 1955, Serrano es va llicenciar en Ciències de la Informació i, tot i el limfoma que va patir, que li va deixar seqüeles importants, no va trigar a convertir-se en una jove emprenedora. Va ser el 1978 que, juntament amb la seva amiga Isabel del Castillo, va aixecar la persiana per primera vegada de Bernat al carrer Buenos Aires. "El primer que vaig notar treballant-hi va ser l'olor màgica dels llibres", explicava el 2019, quan va fer memòria de la seva vida a Todo pasa en la calle Buenos Aires (Edicions +Bernat). Eren temps de renovació, al sector editorial: "Tenien molta embranzida segells com Anagrama, Tusquets, Lumen, Argos-Vergara i, una mica més endavant, Alfaguara i Barral Editores". La novel·la que Serrano ha recomanat més vegades al llarg de la seva trajectòria ha estat Anna Karènina, de Lev Tolstoi, que la va impressionar tant que no es va atrevir a "rellegir-la mai més".

Intuïció i esperit constructiu

La història de la Bernat va tenir dues etapes. El 2010, amb l'ajuda d'una quarantena de socis, encapçalats per la família de la periodista Mercedes Milá, Montse Serrano va comprar el local veí, que fins llavors ocupava un sex shop, i va ampliar la llibreria. A partir de llavors es va conèixer com la +Bernat, que a més d'oferir una bona selecció de novetats i clàssics era una cafeteria i un centre irradiador de cultura, amb nombrosíssimes presentacions, clubs de lectura i tallers i les visites recurrents d'escriptors com Enrique Vila-Matas i Eduardo Mendoza.

"Tot ho faig per intuïció. Em porto fatal amb els economistes –explicava el 2012 a l'ARA–. Crec en el barri, en la proximitat, en aquest tipus d'associacionisme en el sector cultural; si fóssim una constructora, ja ens hauríem barallat. La clau en un negoci és tenir il·lusió, responsabilitat i creativitat. Si no, per molts diners que tinguis, no tires endavant". Una altra de les moltes lliçons de vida que Serrano va repetir al llarg dels anys va ser la necessitat de tenir un esperit positiu tot i les adversitats: "No es pot ser destructiu, cal ser creatiu. Tirar endavant com sigui".