Llegim 01/06/2021

Mor Enrique Badosa, poeta, editor i traductor al castellà de J.V. Foix i Salvador Espriu

2 min
El poeta Enrique Badosa, a casa seva

Barcelona"He fet una vintena de llibres de poesia. Bé, de presumpta poesia, perquè no m’he dit mai poeta. Això t’ho han de dir els altres, i m’ho han dit, però no sé si m’ho acabo de creure". Enrique Badosa explicava en aquesta entrevista amb Patrícia Gabancho la seva modèstia com a creador a partir d'una de les moltes activitats literàries que va desenvolupar al llarg d'una trajectòria fecunda i extensa.

Badosa, mort aquest dilluns als 94 anys, ha sigut un dels ponts imprescindibles entre la cultura catalana i la castellana des de Barcelona, ja sigui com a autor, editor, periodista –com a crític de les revistes Destino i El Ciervo– i traductor. El seu primer llibre de poemes, Más allá del tiempo (1956), va ser prologat per J.V. Foix, un dels seus grans amics, a qui cinc anys després s'encarregaria de traduir al castellà.

Una veu singular de la Generació dels 50

"No he seguit mai cap escola, ni política ni estètica. Això em va comportar ser un solitari, però no va ser una decisió que vaig prendre: era el meu tarannà", admetia el 2017, coincidint amb el seu norantè aniversari. Per edat, Badosa va coincidir amb l'anomenada Generació dels 50, de la qual van formar part poetes com Francisco Brines i José Manuel Caballero Bonald –tots dos desapareguts recentment–, però la multiplicitat dels seus interessos el va singularitzar entre els companys, i el van fer créixer llibre rere llibre. Entre els títols de la seva producció destaquen En román paladino (1970), Historias de Venecia (1971), Marco Aurelio, 14 (1998) i Ya cada día es más noche (2006). Badosa va ser, a més, durant més de vint anys, director literari a Plaza & Janés, on va impulsar col·leccions com Selecciones de Poesía Universal i Selección de Lengua Española, on apareixien llibres originals en castellà però també nombroses traduccions del català i del gallec.

Guanyador de premis com el Ciutat de Barcelona el 1990, el Fastenrath el 1992 i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 2006, Enrique Badosa va publicar també assajos com La libertad del escritor (1968) i Sine tradere (2016), a més de signar una destacada antologia de poesia catalana medieval, de Ramon Llull a Ausiàs March (La lírica medieval catalana, 1966), una altra de Salvador Espriu i també la traducció al castellà de les Odes i Epodes d'Horaci (2001). "Soc religiós, i molt pecador –admetia–. Tinc un sentit innat del que és sacre, des de jovenet. Em defineixo com a catòlic, apostòlic i romà, i soc practicant en la mesura que puc".

stats