BarcelonaL'escriptora i periodista Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 - Granada, 2012) bolcava a les seves cartes tot el que vivia i sentia: els dubtes literaris, la realitat del seu temps, les reflexions sobre la llengua i també les confessions sobre la seva intimitat. Entre el 1938 i el 2002, Pàmies va escriure pàgines i pàgines d'epístoles destinades al seu marit i als seus fills, a amics, a escriptors, a editors i també a censors i a directors de diaris per reclamar el pagament dels seus articles. Ara la Institució de les Lletres Catalanes n'ha reunit una selecció al volum M'agrada escriure. M'agrada rabiosament (Departament de Cultura), que s'acaba de publicar i que s'ha presentat aquest dimecres a Sabadell en un acte que també es podia seguir telemàticament. El llibre, que s'ha endarrerit per culpa de la pandèmia, serveix per cloure l'Any Teresa Pàmies, que es va commemorar el 2019 amb motiu del centenari del seu naixement.

Els papers desconeguts de Teresa Pàmies contra la censura i els premis

"A través de les cartes coneixem els motius de l’escriptura, la seva persona des de dins i també les dificultats de la professionalització dels escriptors davant la censura i la pena de l'exili", ha assenyalat la presidenta del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA), Vinyet Panyella. Pàmies va ser una escriptora prolífica: va publicar una cinquantena de llibres i va escriure més d'un centenar de cartes. “Posava l’ànima en totes les seves obres literàries”, ha afirmat Panyella. "Va tenir una vida singular i alhora la vida de moltes dones d’aquella generació, que van lluitar moltíssim i que mereixen tots els homenatges del món. Les cartes ens permeten mirar pel forat del pany de la vida de l'escriptora", ha destacat la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe.

El dia que Pàmies va declinar un dinar amb Pujol

Les missives de Pàmies són una fotografia d'aquells temps i, alhora, de la personalitat de l'escriptora. "Era molt severa, però tenia alegria i sentit de l’humor, tot i que només el practicava amb persones que el podien valorar", ha explicat el seu fill, l'escriptor Sergi Pàmies. Al seu costat, el periodista Josep Cuní ha recordat una anècdota divertida en què l'escriptora va declinar amb solemnitat la invitació de l'expresident Jordi Pujol a dinar o a prendre cafè. "Ell li va dir: «Un dia d'aquests la convido a dinar». I ella va respondre: «President, jo sempre dino a casa». «Doncs la convido a cafè», va dir Pujol. «President, jo no prenc cafè», va dir ella", ha rememorat Cuní. "Parlava sense contemplacions, sense romanços, ella era així –ha destacat el periodista–. Les cartes reflecteixen de manera perfecta la vida de la Teresa, que eren moltes vides en una".