Martí Gironell persegueix el misteri de la Moreneta

BarcelonaMartí Gironell (Besalú, 1971) no havia escrit mai sobre la Guerra Civil. Fins ara. L'escriptor i periodista, autor de novel·les com El pont dels jueus (2007) i L'arqueòleg (2011), necessitava una història que el cridés per endinsar-se en aquest període de la història de Catalunya. I la va trobar a Montserrat quan va descobrir com la muntanya s'havia salvat de l'espoli i la destrucció de la guerra. "Vaig començar a explicar-ho a la gent del meu voltant i vaig adonar-me que era un relat molt desconegut per tothom", assenyala l'escriptor. La vida al monestir entre el 1936 i el 1939, convertit en un hospital de guerra amb gairebé 3.000 llits i en una impremta, és el fil que guia La muntanya del tresor, que l'editorial Columna publica amb un tiratge inicial de 10.000 exemplars. El llibre també arriba a les llibreries en castellà sota el segell de Destino i amb traducció de Rosa María Prats.

"Montserrat és un dels grans símbols de Catalunya i despertava devoció tant al bàndol republicà com al nacionalista", diu Gironell, que s'hi ha aproximat "conscient que és un tòtem". A l'escriptor el fascina l'estratègia que es va seguir per protegir la muntanya i l'èxit que va tenir: quan va esclatar la guerra, el conseller de Cultura Ventura Gassol va enviar-hi quinze mossos d'esquadra amb l'ordre de requisar l'abadia. "La van convertir en propietat del poble i això va impedir que els milicians la cremessin. Després van enviar-hi Joan Puig i Ferreter i Carles Gerhard, que tenia l'ordre de fer de Montserrat un centre turístic, cultural i religiós, malgrat que la guerra encara estava en dansa", recorda l'autor.

Un escolanet que viu la guerra

Tota aquesta història es vehicula a través de la mirada de Benet Nomdedéu, un orfe de l'escolania que no té ningú amb qui tornar quan esclata la guerra. "M'interessava la mirada d'un nen per explicar aquest moment històric des d'una talaia diferent", explica l'escriptor, que s'ha inspirat en el protagonista d'El noi del pijama de ratlles (Empúries, 2006). En aquest sentit, La muntanya del tresor és també una novel·la de creixement perquè "en Benet madura físicament, sentimental i ideològica". Ell és un dels tres únics personatges ficticis del llibre. La segona és la Teresa, filla d'un mosso d'esquadra instal·lat a la muntanya, i el tercer és fra Cervera, un monjo veterà que fa costat al protagonista. Tots ells comparteixen la narració amb personalitats reals com el president Lluís Companys –que tenia una cel·la reservada al monestir–, el lehendakari José Antonio Aguirre, la vedette Bella Dorita i el doctor Josep Trueta.

L'altre referent de l'autor en aquesta història ha estat L'illa del tresor. "En Benet també té alguna cosa d'en Jim Hawkins, el protagonista del clàssic de Stevenson. El meu repte era aconseguir que no quedés una novel·la infantil: volia traçar una visió crítica de la societat d'aquella època a partir de la mirada del noi", subratlla Gironell. Més enllà del títol de la novel·la, la influència s'ha traslladat també en alguns personatges: fra Cervera té una cama de fusta i fra Areso, porter del monestir, porta un pegat a l'ull.

Gironell espera que la novel·la serveixi per donar a conèixer els fets històrics a Montserrat, però alhora juga amb la ficció i incorpora un element enigmàtic a la història. "Hi ha un misteri relacionat amb un rumor que sempre s'ha dit en relació amb la Moreneta i que fins al final del llibre no es resol –diu l'escriptor–. No és una novel·la llarga [té 256 pàgines], espero que enganxi els lectors des del principi i que els passi volant".