Marta Orriols recomana l'últim llibre de Mar García Puig

BarcelonaFilòloga i exdiputada al Congrés dels Diputats per En Comú Podem, Mar García Puig (Barcelona, 1977) va sorprendre i molt amb el seu primer llibre, La història dels vertebrats –que va rebre el premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’assaig, humanitats i història–, on va abocar sense embuts la seva experiència sobre la poc explorada aliança entre maternitat i salut mental. Dos anys després, l'autora barcelonina ha captivat Marta Orriols amb el seu segon llibre, Això tan tenebrós, publicat, igual que el seu predecessor, a La Magrana.

"És un llibre inclassificable sobre el llenguatge i com ens hi agafem per viure i sobrevolar angoixes i tenebres –comenta Orriols, que enguany ha presentat la novel·la A l'altra banda de la por (Proa), amb una gran acollida entre els lectors–. L’escriptura és meticulosa i intel·ligent. I destil·la un equilibri molt ben trobat entre la sort i la planificació, l’assaig i la bellesa". El tema principal d'Això tan tenebrós és la tendència que tenim a parlar amb metàfores: "Pronunciem una metàfora, com a mínim, cada vint-i-cinc paraules –escriu García Puig–. O sigui, unes sis metàfores per minut. En una hora de diàleg ininterromput, es dirien tres-centes seixanta metàfores". La metàfora, i per extensió el llenguatge com a constructor de realitats, és aquí una excusa sostinguda que serveix a l’autora per parlar-nos del seu moment vital –dona separada amb dues criatures bessones– i del seu amor per la literatura gòtica feta per dones, aquella literatura de la pertorbació del segle XIX que ella vincula a l’actual literatura del jo. El lector viatjarà amb l’autora al món prefabricat de Disneyland París, on passa uns dies amb els seus fills amb visites recurrents a la mansió encantada. I l’acompanyarà a la Fira del Llibre de Buenos Aires, on va per feina i sense descendència, i on el que més l’interessa és el cementiri de la Recoleta.