Premi Herralde a la literatura incòmoda de Cristina Morales

BarcelonaA Cristina Morales no l’acoquinen els grans reptes. Si va ser capaç de posar-se a la pell de Santa Teresa de Jesús a 'Malas palabras' (Lumen, 2015) i de fer viatjar els lectors fins a l’Espanya de principis del segle XIXper mostrar la violència d’Estat i la manipulació de la premsa a 'Terroristas modernos' (Candaya, 2017), per què no hauria de poder explicar la vida de quatre dones afectades per diversos graus de discapacitat intel·lectual?És el que s’ha proposat a 'Lectura fácil', que el jurat del premi Herralde ha considerat la millor de les 445 novel·les presentades a la 36a edició del guardó. L’obra finalista ha estat 'El sistema del tacto', de la xilena Alejandra Costamagna.

“És molt divertida, i en relació amb alguna escena del llibre diria que a vegades et fa pixar de riure”, avança Juan Pablo Villalobos, un dels membres del jurat. Dotat amb 18.000 euros, el premi Herralde ha premiat, al llarg de gairebé quatre dècades d’història, autors com Javier Marías, Roberto Bolaño, Guadalupe Nettel, Marta Sanz i Andrés Barba. “Anagrama ha construït la meva identitat i la voluntat d’escriure –diu Morales–. Encara no m’ho acabo de creure: pensava que el taxi que em venia a recollir aquest matí seria en realitat una carbassa”. El llibre pren el títol d’un “gènere literari” que es va començar a implantar a partir de la dècada dels 70. “El van començar a utilitzar una sèrie de biblioteques del centre i el nord d’Europa per a persones que tenien dificultats i discapacitat intel·lectual –explica–. Amb el temps s’ha fet servir també per a persones que tenen fins i tot problemes de lectura, com ara els migrants que no coneixen la llengua del país d’arribada, els reclusos que no han tingut accés a la lectura i persones que han patit el fracàs escolar. En última instància hi ha administracions que des de fa un temps emeten els seus papers i comunicats també en aquest llenguatge de la lectura fàcil, en què no es poden utilitzar subordinades, només pot haver-hi un subjecte per oració i cal evitar judicis de valor, ironies i ambigüitats”.

Quatre ‘xarnegues’ a Barcelona

Sent fidel a aquest procediment narratiu, Morales construeix una ficció protagonitzada per quatre parentes “del món rural” que s’han instal·lat a la Barcelona rural. Són la Marga, la Nati, la Patricia i l'Àngels, “quatre xarnegues situades als marges dels marges que viuen aquí, tutelades per les institucions públiques”, diuMorales. Viuen en una Barcelona afectada tant per l'atur com pels desallotjaments. S’hi explora des dels ateneus llibertaris fins a la dansa inclusiva. “La literatura espanyola i llatinoamericana té força exemples sobre la bogeria, però no gaires sobre els ‘idiotes’ o els ‘tontos del poble’ –assegura l’autora–. Ara només em ve al cap Los santos inocentes, de Miguel Delibes”.

Anagrama descriu 'Lectura fácil' com “un camp de batalla contra el masclisme imperant, contra l’opressió del sistema i contra la injustícia”. “Hi ha dones amb discapacitat mental que, degut a la seva hipersexualització, són sotmeses a una operació de lligadura de trompes. Als homes no se’ls fa res semblant: és aquesta mena de masclisme el que apareix al llibre”, diu Morales, que al llibre es dem ana també si la lluita per mantenir-se al marge és factible. “La societat intenta fagocitar el que queda als marges i fer-s’ho seu –diu–. La Barcelona del llibre coopta discursos que neixen des del teixit associatiu i veïnal i transformar-los en paraules retòriques i democraticistes”.

Gonzalo Pontón, també membre del jurat, destaca “la insurreccionalitat de la novel·la” abans d’afegir que “les quatre veus es troben en una posició impossible de sotmetre”. Nascuda el 1985 a Granada –i instal·lada a Barcelona des de fa sis anys–, Cristina Morales va debutar el 2008 amb el recull de contes 'La merienda de las niñas' (Cuadernos del vigía), i amb la seva primera novel·la 'Los combatientes' (Caballo de Troya, 2013) va aconseguir una repercussió crítica notable, que ha anat creixent llibre rere llibre. El premi Herralde és, de moment, l’últim cim que ha culminat la seva narrativa incòmoda i valenta.