“A l’època franquista sabies què et podia passar: ara no”

BarcelonaFeliu Formosa assegura que no té “gaire cosa més a dir”, però continua traduint i escrivint al mateix ritme tranquil que l’ha acompanyat al llarg de gairebé sis dècades de trajectòria. Acaba de publicar l’antologia de poemes 'Papallona de l’ombra' (Pagès), ha recuperat el dietari 'El present vulnerable' (Núvol) i ha traduït un llibre de la poeta Else Lasker-Schüler, 'El meu piano blau' (Adesiara). “Quan vaig tornar d’Alemanya el 1960 havia estat treballant l’obra de Bertolt Brecht, un autor que m’ha interessat molt, i va ser el poeta i amic José Agustín Goytisolo qui em va donar per traduir una sèrie de llibres d’art per a Seix Barral. En vaig fer cinc, i paral·lelament vaig traduir 'L’òpera de tres rals', de Brecht [Fontanella, 1963] i una antologia de poesia alemanya de combat amb Artur Quintana, 'A la paret escrit amb guix' [Proa, 1966]”, recorda Formosa molts anys després, amb la memòria pràcticament intacta.

Nascut a Sabadell el 1934, l’escriptor defensa encara que la traducció és la base de tota la seva obra, que més endavant es ramificaria en diverses branques: poesia, dietarisme i teatre. “Durant la dècada dels 60 vaig fer molt de teatre amb el grup Gil Vicente, amb el qual ens vam moure per escoles i barris populars –diu–. Encara em ve al cap la visita a les barraques del Somorrostro, i una altra vegada que vam actuar al barri del Port, on hi havia Paco Candel. Havíem fet muntatges del 'Retablo de las maravillas' de Cervantes, de les 'Històries de funcionaris' de Txékhov, i també de 'L’excepció de la regla', de Brecht”. Formosa sempre acaba anant a parar al poeta i dramaturg alemany, de qui ha traduït diverses obres de teatre, però també volums de poesia com 'Les elegies de Buckow' (Edicions 62, 1978), 'Poemes i cançons' (Empúries, 1998) i 'Devocionari domèstic' (Adesiara, 2014). En té un altre de pendent, 'Calendari de l’any'.

Una tragèdia difícil de superar

“Saps per què vaig començar a escriure poesia? –diu–. Perquè em va semblar que, després d’anys de militància política al PSUC el partit era una càrrega excessiva per a mi”. D’aquesta voluntat en sortirien 'Albes breus a les mans' i 'Llibre de les meditacions', tots dos publicats –a Empúries i Edicions 62, respectivament– el 1973, el mateix any en què l’autor va començar a portar “un dietari de tema cultural i literari”, que acabaria sent El present vulnerable. En aquells moments, Formosa vivia a Terrassa amb la seva dona, l’actriu Maria Plans, i les dues filles, Ester i Clara. Un any després la vida li va canviar abruptament després de la mort de l’esposa, fet que va quedar reflectit al dietari -en una llarga entrada no datada- i també en la seva poesia, donant lloc a un dels llibres més commovedors de la seva obra, 'Cançoner' (Vosgos, 1976). “Si encara em parles de nit, / per què haig de viure despert?”, escrivia llavors. “Durant molt de temps vaig viure el caos perquè no podia entendre la mort de la Mari -diu-. A partir de 1976 vaig poder reprendre el dietari: entre llavors i el 1978 van ser anys de molta activitat, també de dubtes i angoixa”.

Quan Laia va publicar 'El present vulnerable' el 1979 –que Núvol recupera quatre dècades després amb un epíleg de Ramon Pla i Arxé–, se’n va destacar que Formosa construïa una imatge d’ell allunyada de tot idealisme:s’hi parla de depressió, d’incertesa, de lectures i pel·lícules i també de records com les visites als “bordells de Barcelona abans que fossin clausurats”, fragment que avui es llegeix amb estupefacció, no tant pel que l’autor hi explica, sinó per com d’universal era que homes de totes les edats els freqüentessin.

Després de reunir la poesia a 'Darrere el vidre' (Empúries, 2002) i publicar 'Centre de brevetat' (Meteora, 2006), Formosa va deixar d’escriure versos. “Des que vaig fer 70 anys la poesia m’ha abandonat –reconeix–. No descarto tornar-hi, i si ho fes m’agradaria escriure un poema llarg”. Mentrestant ha acabat un nou dietari, escrit entre el 2015 i el 2016, “ple de records i de pèrdues, on evoco amics com Francesc Vallverdú, Josep Termes, Sergi Beser i Montserrat Roig”. Formosa viu amb perplexitat el present: “A l’època franquista sabies què et podia passar: ara no –admet–. Abans, la situació era dura. Ara és tremenda. No saps fins on arribaran.Des de fa cinc anys visc a Igualada, i dues amigues estan citades amb cinquanta persones més per haver obstruït la carretera d’El Bruc el dia del referèndum”. Formosa segueix lluitant des de la paraula:ha escrit un pròleg per a 'Cartes a Milena', de Franz Kafka -que Quid Pro Quo publicarà aviat- i és molt possible que el seu proper projecte sigui la traducció dels 'Diaris' de l’autor de 'La metamorfosi', encara inèdits en català.

Quatre novetats de l’escriptor

‘El present vulnerable’

Biblioteca del Núvol

“Aquest llibre es resisteix a morir”, diu Bernat Puigtobella, editor de Núvol. Divuit anys després de l’última edició a La Magrana del dietari –escrit entre 1973 i 1978– els lectors poden tornar a un dels volums més celebrats de Formosa. Quan va aparèixer per primer cop el 1979 a Laia se’n va destacar que trencava “amb el jo modèlic de l’autor”.

‘Papallona de l’ombra’

Pagès editors

Fa anys que la poesia completa de Feliu Formosa no es troba a llibreries. En comptes de reeditar Darrere el vidre (Empúries, 2002), l’autor ha decidit preparar una generosa antologia amb “els poemes més actuals”. Són més de quatre dècades de trajectòria en 250 pàgines i un estudi extens i rigorós d’Àngels Marzo.

‘El meu piano blau’

Adesiara

“Jec sense forces en algun lloc vora el camí –/ i damunt meu la nit freda i tenebrosa–/ i ja compto entre els morts, enterrada temps ha”. Així sona la traducció de Formosa d’Else Lasker-Schüler (1869-1945), una de les veus “d’una imaginació més esclatant” de la poesia alemanya del segle XX.

‘El procés’

Especial feliu formosa

Fins ara, la revista literària El procés, dirigida per Joaquim Armengol, només havia estat dedicada a autors morts com Vinyoli, Kafka i Espriu. En el novè número han canviat d’estratègia: hi ha uns 40 articles sobre Feliu Formosa, dibuixos satírics fets per l’autor i textos inèdits d’un nou dietari.