Llegim 21/04/2021

La novel·la més terrorífica de Lars Kepler

'Lazarus' rescata la figura del temible Jurek Walter en una història plena de malsons

2 min
Alexandra i Alexander Ahndoril signen sota el pseudònim de Lars Kepler

BarcelonaFa més de dotze anys que el matrimoni format per Alexandra Coelho i Alexander Ahndoril va adoptar el pseudònim de Lars Kepler per capbussar-se als inferns més obscurs de l'ànima humana. Des de L'hipnotitzador –la primera novel·la protagonitzada per l'inspector Joona Lina–, els escriptors suecs s'han enfrontat a assassins que canten cançons de bressol, dones capaces de comunicar-se amb les víctimes mortals, criminals que pengen a internet les seves tortures i terroristes amb set de venjança. El ventall d'antagonistes de Lars Kepler és divers i extens, però els autors tenien una espina clavada des de L'home de sorra (Amsterdam, 2014). Volien passar comptes amb Jurek Walter, l'assassí incansable que tard o d'hora sempre acabava reapareixent a la vida de Joona Lina. I ho han fet amb Lazarus (Reservoir Books), una història terrorífica de prop de 600 pàgines en què els pitjors malsons prenen vida de la mà d'aquest criminal de sang freda i ment recargolada.

"És una història molt fosca, molt negra. En Jurek Walter ha estat sempre una ombra immensa que persegueix Joona Lina. Finalment, aquesta relació arriba al clímax i la lluita s'acaba", explica Coelho. L'assassí es comença a fer notar quan apareixen criminals morts amb una crueltat inusual. Les víctimes tenen totes un vincle amb el protagonista que, juntament amb la seva companya Sara Bauer, iniciarà una investigació per esbrinar qui les està matant. "Només en Joona sap fins a quin punt pot arribar a ser perillós en Walter. Això el col·loca en una posició insòlita, perquè la seva reacció a l'amenaça és molt diferent de la de la resta de persones", assenyala Ahndoril.

De la foscor a la llum

Les històries de Lars Kepler estan poblades d'escenes sanguinàries i espantoses, tot i que en aquesta última el matrimoni reconeix que encara ha anat més enllà. "Tenia malsons cada nit, i encara hi ha parts del llibre que no puc llegir sense posar-me a plorar", diu Coelho. Malgrat tanta foscor, els escriptors defensen que es tracta d'una novel·la optimista. "Comença amb fets espantosos, però també tens herois que no es rendeixen mai. Es passa del caos a l’ordre, de la injustícia a la justícia. Ens agrada pensar que al final tot anirà bé", destaca Ahndoril.

El fred implacable i les poques hores de llum de l'hivern d'Estocolm marquen l'atmosfera de les aventures de Joona Lina, a qui els autors ja consideren "un membre més de la família". Per a tots dos, la literatura és un territori segur per abocar-hi les pors més viscerals i profundes. "Ens preocupen els nostres propis terrors, els intentem gestionar a través de les històries i així ens sentim una mica millor", diu Coelho. I el seu company de viatge afegeix: "La humanitat ha fet coses horroroses, inimaginables, però també d'altres de molt bones. I nosaltres hi tenim fe".

stats