L'últim gran inèdit de Kafka no és escrit, sinó dibuixat

BarcelonaHa calgut que passés més d'un segle perquè tots els dibuixos que Franz Kafka feia en quaderns i papers s'hagin recollit en un llibre. "El cas de la supervivència i difusió de l'obra de Kafka és un dels més fascinants del segle XX", assegura l'editor Joan Tarrida, de Galaxia Gutenberg, que ha anat publicant en format d'obra completa des de finals de la dècada dels 90 tota l'obra de l'autor txec. Tot esperant que el 2022 aparegui el segon tom de la correspondència ha arribat Dibujos, un fastuós volum a tot color que recull per primera vegada la totalitat de les il·lustracions i esbossos de l'autor de La transformació.

Un periple èpic

Són gairebé 150 dibuixos, dels quals un centenar no s'havien pogut veure mai fins ara. El motiu d'aquesta tardança forma part del llarg periple dels originals de l'autor, que arrenca a la ciutat de Praga, a principis del segle XX. "Un dels millors amics de Kafka, Max Brod, va començar a guardar els dibuixos quan encara estudiaven dret a la universitat", recorda l'editor. Aquesta és la primera vegada que s'haurien pogut perdre per sempre. La segona, quan Kafka va morir el 3 de juny del 1924, als 40 anys. "Va demanar a Brod que cremés tota la seva obra però no li va fer cas", continua. L'amic –i també escriptor– va donar forma a les novel·les inacabades El procés, El castell i El desaparegut, que van aparèixer entre 1925 i 1927, i va publicar dos volums pòstums de narracions, La muralla xinesa (1933) i Descripció d’una lluita (1936). El 1939, quan les tropes nazis van ocupar Bohèmia i Moràvia, Brod va tenir l'encert de salvar, en diverses maletes, tot el llegat de Franz Kafka. "És impressionant imaginar-lo creuant Europa en aquelles condicions per arribar fins a Istanbul i, d'allà, entrar a Palestina –explica Tarrida–. Donaria per a una bona novel·la, una pel·lícula o un documental".

L'aventura dels papers de Kafka acabava de començar. Brod tenia el gruix del llegat de Kafka; la resta se l'havien quedat dues de les seves nebodes. Des del 1956, tot el material va tornar a Europa, a les caixes fortes d'un banc de Zuric. El 1961, les nebodes van dipositar la seva part del llegat a la Biblioteca Bodleiana d'Oxford, que encara el custodia (hi ha, entre altres, els manuscrits d'El castell i El desaparegut, dietaris i aforismes). Des de finals de la dècada dels 40, Brod havia llegat els documents a la seva secretària i amiga, Ilse Esther Hoffe. A partir del 1968, data de la mort de Max Brod, ella va gestionar l'obra de Kafka: decidia què es publicava i en quines circumstàncies.

El 1983, coincidint amb el centenari del naixement de l'escriptor, Michael Krüger, editor de Hanser Verlag, va anar fins a Tel Aviv per parlar amb Hoffe: sabia de l'existència dels dibuixos de Kafka i els volia publicar. "L'Ilse no va deixar passar del replà l'editor –explica Joan Tarrida–. Li va dir que si volia veure els dibuixos havia de parlar amb el seu advocat de Zuric. L'advocat va dir a Krüger que per fer un cop d'ull als dibuixos havia de pagar 100.000 marcs. El projecte no va prosperar".

Expressionisme, art japonès i humor

Fins llavors només s'havien vist els dibuixos de Kafka que Brod havia fet servir a les cobertes d'algunes edicions de les novel·les de l'autor, dos més que havia venut al Museu Albertina de Viena i d'altres que havia anat mostrant, sempre amb comptagotes. Quan Ilse Esther Hoffe va morir el 2007, als 101 anys, els cent dibuixos inèdits de Franz Kafka continuaven en una caixa forta d'un banc a Zuric. "La Biblioteca Nacional de Jerusalem va començar llavors un litigi contra les hereves de Hoffe per aconseguir posar a disposició dels estudiosos el llegat de Kafka –continua Tarrida–. Com que va guanyar la biblioteca, finalment els dibuixos han pogut veure la llum".

Dibujos apareix la setmana que ve simultàniament en set països: Alemanya, Itàlia, els Estats Units, França, Polònia, els Països Baixos i Espanya. Els 150 dibuixos que reuneix l'edició de Galaxia Gutenberg mostren, sobretot, figures aïllades, en actitud de patiment –herència de l'expressionisme–, però també personatges extravagants, genets muntant a cavall i caricatures un pèl grotesques. En un dels textos que acompanya el volum, Judith Butler escriu sobre la importància del cos en la literatura i en les imatges de Kafka. En un altre, Andreas Kilcher situa la relació de Kafka amb les arts plàstiques, que va arrencar a l'institut i que passaria, anys després, per un curs d'art japonès a Praga. "Reduïts tot sovint a pocs traços, semblen majoritàriament fragmentaris, temptatius i inacabats –escriu–. Tanmateix, seria un error veure'ls com si fossin simples esbossos".

Tot i que l'obra completa continua en curs –i encara pot aparèixer més correspondència–, no queda cap inèdit de Kafka per publicar, tret dels quaderns dels cursos d'hebreu que va seguir l'escriptor.

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per comprar Dibujos a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.