L'homenatge a "la infantesa perduda" de Juan Manuel Gil guanya el premi Biblioteca Breve
'Trigo limpio' serà publicada per Seix Barral al març
L'autoficció, la novel·la negra i les sagues familiars han estat els tres temes recurrents dels 967 originals presentats al premi Biblioteca Breve 2021, dotat amb 30.000 euros. L'obra guanyadora, Trigo limpio, de Juan Manuel Gil (Almeria, 1979), barreja aquestes tres tendències, la de la ficció sobre un mateix, la del record familiar i la de l'intent del narrador de construir una falsa novel·la negra. Gil ha escrit un llibre que "narra amb agilitat i humor la fascinació per una infantesa perduda que és un homenatge al poder de la paraula i de les lectures", segons el veredicte del jurat del guardó, integrat per Olga Merino, Raquel Taranilla, Enrique Vila-Matas, Pere Gimferrer i Elena Ramírez.
"Vaig començar a escriure aquesta novel·la per intentar transmetre la fascinació que sento per la literatura –ha dit Juan Manuel Gil al Museu Marítim aquest migdia–. M'hi ha ajudat el confinament arran de la pandèmia i també el naixement de la meva filla, que em va permetre agafar una baixa llarga. No li robava hores a ella, sinó que retallava hores de son meves: em llevava cada dia molt aviat per escriure". Gil ha explicat que "l'humor, l'oralitat i les històries a dins de les històries" el van guiar a l'hora de muntar la novel·la.Trigo limpio està ambientada en un barri dels afores d'Almeria –"la perifèria de la perifèria", ha precisat Olga Merino– i indaga sobre què va passar amb un nen de deu anys que fa 25 anys va entrar a l'aeroport de la ciutat andalusa perseguint una pilota. "La suma de veritats connectades construeixen una veritat nova –ha dit l'autor de Trigo limpio–. Tinc molt clar l'episodi inicial del nen de deu anys, però el protagonista no era jo".
"És una novel·la que, quan la llegeixes, notes que ha divertit l'autor mentre l'escrivia", ha afegit Raquel Taranilla, guanyadora de l'edició anterior del premi amb Noche y océano. Aquest nen que persegueix la pilota és l'objecte de la investigació, vint-i-cinc anys després, per part del narrador de la novel·la, que es proposa escriure un llibre perfecte. "Ell diu que la novel·la perfecta és la que aconsegueix seduir el lector, i prova de posar-ho en pràctica incloent-hi un manual sobre com fer-ho –avança Juan Manuel Gil–. Combinat amb això i amb la investigació de la desaparició d'un personatge, la veu del narrador està esquitxada d'humor".
Fugir de la solemnitat
"L'Almeria moderna i vista alhora des d'una distància tamisada m'ha cridat l'atenció –ha dit Pere Gimferrer–. Aquell microcosmos no l'havia llegit en cap autor d'allà. Alhora, una altra particularitat destacada de Trigo limpio és que el relat arriba un moment que es comença a qüestionar què és veritat i què és mentida, i trasllada aquesta confusió al lector". "El llibre ironitza sobre la solemnitat de la literatura fent-ne –ha explicat, finalment, l'editora de Seix Barral, Elena Ramírez–. El seu sentit de l'humor, net i noble, és molt necessari avui".
Juan Manuel Gil compagina l'escriptura amb les classes en un institut de secundària. Ha publicat llibres com Guía inútil de un naufragio (2004), Mi padre y yo. Un western (2012) i Un hombre bajo el agua (2019).
El premi Biblioteca Breve, fundat el 1958, ha premiat, al llarg de la seva història, l'obra d'autors com Luis Goytisolo, Mario Vargas Llosa, Juan Benet, Elvira Lindo, Juana Salabert, Clara Usón i Rosa Regàs. Enrique Vila-Matas ha dedicat unes paraules d'homenatge a Juan Marsé, que el va guanyar el 1965 amb Últimas tardes con Teresa. "Recordo que una vegada que li vaig explicar un dels projectes literaris que tenia al cap em va dir: 'Si pretens fer això que dius, procura divertir-te –ha dit Vila-Matas–. Marsé era ràpid com un llamp, això el feia ser taxatiu, i el convertia en un home d'una sola peça".