LondresKen Follett (Cardiff, 1949) ha deixat aparcat el seu ostentós Rolls-Royce –la matrícula pretén reproduir el cognom: FDII ETT– als afores de la Royal Over-Seas League, un exclusiu club del centre de Londres, al districte de Mayfair, a dues passes de Picadilly Circus. La raó? La trobada amb la premsa internacional que manté aquest divendres per al llançament de la seva nova novel·la, L'armadura de la llum, que Penguin Random House posa a la venda dimarts vinent, simultàniament en català, castellà i la versió original anglesa. L'edició catalana, publicada per Rosa dels Vents, compta amb la traducció de Mireia Alegre Clanxet i Inmaculada Estany Morros.

La cita amb l'escriptor s'ha retardat 24 hores en relació amb la primera convocatòria. Els plans inicials els va alterar una invitació de la reina Camil·la perquè Follett assistís dijous, a París, a un acte de promoció de la literatura que feia en companyia de Brigitte Macron, i dimecres al vespre, al sopar de gala al Palau de Versalles amb què Macron ha segellat l'amistat franco-britànica. "Si et convida la reina, saps que no pots dir que no, encara que això causi una molèstia a cinquanta corresponsals estrangers", diu Follett.

Follett és un home d'ordre tot i el seu historial de militant del Partit Laborista, fins i tot casat amb una exdiputada labour del període de Tony Blair (1997-2010), Barbara Hubbard. Tant d'ordre és que va abandonar el partit quan el va veure amenaçat pel lideratge de Jeremy Corbyn (2015-2019), i ara hi ha tornat, potser a les portes d'un canvi de govern l'any vinent, perquè el laborisme de Keir Starmer s'assembla cada cop més al conservadorisme del Partit Conservador de Rishi Sunak. Sigui com sigui, com passa sovint en les seves novel·les, al final, després de tota mena de peripècies èpiques, els personatges restableixen un cert ordre: un de nou, en un nou temps, però ordre, al cap i a la fi, i sempre en condicions millors que en el moment en què arrenca la trama.

La nova novel·la, com el Rolls-Royce, no passarà desapercebuda a les llibreries. El mestre del bestseller global de la ficció històrica –una mena de multinacional de l'escriptura obsedit per encabir històries dins de la història, i perquè aquesta sigui exacta fins allà on es coneix–, no s'hi posa gairebé mai per poc: l'edició original del volum arriba a les 735 pàgines, i la catalana, agraïments a banda, a les 827.

Retorn a Kingsbridge

Amb L'armadura de la llum, l'autor d'Els pilars de la terra ha tornat, i és la cinquena vegada, al poblet de Kingsbridge, un Regne Unit en miniatura, amb el qual l'autor ha explicat la història del seu país –i de l'Europa occidental per extensió–. Història amb majúscula i històries quotidianes es barregen com de costum en les seves pàgines, en aquest cas gràcies a la peripècia de la Salt Clitheroe i el seu fill, en un moment en què la revolució industrial, la tecnologia, "està canviant la vida de la gent". La sèrie traspua el nexe comú de la "lluita per la llibertat", diu l'autor. La lluita dels individus per una llibertat que pot ser de religió, o d'associació sindical o de qualsevol altra mena.

És inevitable fer paral·lelismes entre el present i el passat. Si a finals del XVIII era la màquina de filar el que donava feina a milers de treballadors –homes, dones i nens–, catorze hores de dilluns a divendres i dotze els dissabtes, i a mesura que les fàbriques de teixits es mecanitzaven els obrers es quedaven amb un pam de nassos, ara és la intel·ligència artificial el que amenaça, en teoria, molts llocs de treball. Follett ha volgut saber si el seu també pot patir: "Ara tots parlem de la intel·ligència artificial, i si podria escriure guions de televisió i novel·les. Aquest matí he demanat a una IA que escrigui un capítol d'una novel·la a l'estil de Ken Follett i us he d'informar que la intel·ligència artificial creu que soc una merda d'escriptor, cosa que es veu només llegint el primer paràgraf… Tot ple de llocs comuns. M'ha tranquil·litzat. La intel·ligència artificial pot escriure una novel·la, però serà una merda. Tinc feina per estona".

En el marc de la nova novel·la, Follett recorda que el govern britànic del 1799 va prohibir els sindicats, però vint-i-cinc anys després, les lleis van canviar. És, doncs, optimista amb relació al futur, perquè té en compte "què ha passat històricament" i s'ho mira tot amb "una gran perspectiva", tot i que és conscient de les grans amenaces actuals: la de l'extrema dreta, a qui vota molta gent, i les tendències autocràtiques en països com Hongria, sense parlar de la Xina o Rússia.

Veu "desànims i contratemps en la història". Però la història, i el que ha passat, "és la raó" del seu "optimisme". Una història que a L'armadura de la llum és un viatge per quatre dècades d'una Europa en convulsió, amb una protagonista femenina com és la Salt. Una dona heroïna, com les que va descobrir mentre es documentava: "Moltes van seguir l'exèrcit britànic a Waterloo, i a tot arreu; dones molt valentes que van fer una gran tasca, que duien aigua o municions als seus homes al mig del camp de batalla". Una èpica clàssica: del combat quotidià a les filadores al combat en els paisatges que apareixien als llibres d'història però que sovint amagaven les dones. Un Follett feminista les homenatja.