BarcelonaL'impacte de Terres mortes (Anagrama, 2021) és profund i permanent, com el de les grans obres de la literatura. La primera novel·la de Núria Bendicho Giró (Barcelona, 1996) "és molt sòlida, allunyada de tempteigs i il·lusionismes vans", deia Jordi Llavina fa tres anys en la crítica publicada a l'ARA. "Aquest llibre no constitueix cap promesa: és una realitat bategant. Hi ha talent, molt!", afegia Llavina. L'entusiasme el comparteix Judit Neddermann, que recomana Terres mortes sense embuts: "Vaig començar a llegir i no vaig poder parar. És un d’aquests llibres que inaugura un món que em crida i necessito endinsar-m’hi. Amb una sola lectura no n’he tingut prou. Ara estic llegint-la per segona vegada", explica Neddermann.

La cantant de Vilassar de Mar explica que va arribar a la novel·la de Núria Bendicho Giró gràcies al director teatral Joan Arqué, amb qui ha treballat aquest estiu a Tirant lo Blanc, l'adaptació del clàssic de Joanot Martorell que es va estrenar al Festival Grec de Barcelona i on Neddermann s'encarregava de la música. La recomanació d'Arqué, doncs, la va dur a l'univers d'una nissaga familiar travessada per dolors i violències, un gòtic rural català fascinant i brutal.

"Trobo que està tan ben escrita... Tot el que diu i el que no diu, la història, la densitat d’aquesta família aïllada. Em va sorprendre saber que la Núria Bendicho Giró sigui tan jove. La manera com narra la mort, el silenci i la duresa... Em sembla que ho fa com si hagués viscut molts més anys. Tota la meva admiració! Potser en naixerà un nou projecte, el temps ho dirà. Que la gaudiu!", conclou Judit Neddermann, encara impactada per la lectura de Terres mortes.