Jordi Molist: "S'han inventat moltes llegendes sobre els templers"

BarcelonaL'escriptor Jordi Molist (Barcelona, 1951) buscava informació sobre els templers quan va trobar un document que parlava de Berenguer d’Entença, un membre important d'una família de l’alta noblesa medieval del segle XIII. Entença, que té un carrer a Barcelona, va acompanyar Roger de Flor a la Companyia Catalana d'Orient. Uns anys abans, la seva família va protagonitzar nombrosos conflictes armats i judicials amb els veïns, especialment amb l’Orde del Temple i la Comanda de Miravet. Aquesta disputa llarga per qüestions de terminis, impostos i drets de pas del riu Ebre és un dels fils que estira l'escriptor a la seva última novel·la, Donaré el cel per tu (Rosa dels Vents / Grijalbo), amb traducció al català de Mireia Alegre i Imma Estany.

Molist, que ja s'havia apropat a l'univers dels templers a L’anell: L’herència de l’últim templari (2005), torna a fer una immersió en l'orde religiós i militar, fundat el 1119 a Jerusalem, per protegir els pelegrins que anaven a Terra Santa. Aquesta vegada parla de la seva decadència.

Donaré el cel per tu comença amb el final del setge de Sant Joan d'Acre, el 1291, una ciutat que fascina l'autor. "És un episodi molt dramàtic que em va atreure perquè és el final d'una època i d'un món. Hi havia gent que feia generacions que vivia en aquesta ciutat, que era molt rica. Devia ser espectacular. Tenia 40.000 habitants, quan París en tenia 200.000. Hi havia genovesos, venecians, francesos, alemanys, anglesos i diferents ordes militars, però el més poderós era el dels templers", detalla Molist.

Molist descriu l'apocalíptic final de l'última gran fortalesa cristiana al Regne de Jerusalem, en mans dels mamelucs: "Va ser la fi d'un món i l'inici de la fi dels templers —explica el novel·lista—. Eren l'agència de viatges més gran d'Europa, i la seva finalitat era protegir els peregrins que viatjaven a Terra Santa. Quan van perdre Jerusalem, els templers no van trobar un nou objectiu", assegura l'escriptor al Castell de Miravet, on encara perduren les imponents muralles de 25 metres construïdes pels templers. És un castell imponent, que sembla sorgir de les roques i que domina l'Ebre. Amb els anys i les diferents guerres, Miravet ha anat mudant de pell i canviant d'amos, però les pedres han persistit. Va ser un castell andalusí i després una fortalesa templera. Ha sobreviscut a la guerra dels Segadors i la de Successió, a les guerres carlines i a la Guerra Civil. Les diferents restauracions han permès que avui es pugui entrar a la imponent nau del refetor, on els monjos compartien l'hora dels àpats mentre un clergue, amb veu calmada, recitava; a les cavallerisses, i, fins i tot, a les habitacions.

El retorn de Roger de Flor

A Donaré el cel per tu, qui s'enfronta als Entença és Artal de Villalba, l'heroi del llibre. "Fugint d'una amenaça, el seu oncle se l'emporta a Jerusalem amb els templers, quan només té vuit anys, i hi viu fins als 16 sota l'estricta vigilància de l'orde. No sap què són els diners, no ha parlat mai amb cap dona, només ha après a lluitar", detalla Molist. Quan Artal fuig de Jerusalem, després de la derrota dels templers, descobreix tot un món. "Es troba una dona i tot el misticisme se'n va en orris", explica Molist. L'heroi torna a Catalunya acompanyat de Roger de Flor, que també va créixer amb els templers.

Navegant expert, Roger de Flor, que va despertar terror i admiració en la convulsa Mediterrània dels segles XIII i XIV, ja sortia en una altra novel·la de Molist El batec del mar (2023). "Hi volia aprofundir, perquè Roger de Flor quedava incomplet sense aquesta segona novel·la. Com Artal, el van educar els templers, però no estava tancat, sinó que anava de port en port. No va poder ser mai templer, però comandava una nau amb més de tres-cents homes", diu Molist. Roger de Flor va acabar comandant la Companyia Catalana d'Orient i va ser proclamat megaduc, però va tenir un mal final: va ser assassinat a Adrianòpolis el 1305.

El 22 de març del 1312 el papa Climent V va decidir posar fi a l'orde del Temple. Va promulgar la butlla Vox in excelso i va suspendre l'orde religiós i militar. Dos anys després, a França, l'últim mestre templer, Jacques de Molay (1240-1314), va ser cremat a la foguera, acusat d'heretgia. La màquina inquisitorial, liderada pel rei francès Felip IV, havia arrencat confessions de tota mena als monjos guerrers. Els templers de la Corona Catalanoaragonesa van ser els últims a caure. A diferència dels seus germans francesos i castellans, van resistir un any i mig als seus castells, no van arribar a confessar mai i van poder negociar millor el seu final. "S'han inventat moltes coses i s'ha fet molta llegenda sobre els templers, sobretot des de la publicació d'El codi Da Vinci, de Dan Brown. En realitat eren molt avorrits, perquè les regles monàstiques eren molt rigoroses", assegura Molist. Potser per això, la majoria d'acció de la novel·la passa fora dels murs de les fortaleses templeres.