John Banville: «'Bons' i 'dolents' són dues paraules que eliminaria del diccionari»
L'escriptor irlandès publica una nova novel·la negra on la trama succeeix a la Irlanda dels anys 50
BarcelonaEl cap de John Banville (Wexford, Irlanda, 1945) sempre està maquinant noves històries. "Hi ha els assassins en sèrie, jo soc un escriptor en sèrie; ells no poden deixar de matar, jo no puc parar d'escriure", explica a la Llibreria Finestres de Barcelona. Quan es va trobar que un dijous al migdia havia acabat una novel·la negra i unes ressenyes, i tenia la taula buida, va entrar en pànic. Fins i tot va enviar una fotografia al seu editor i li va preguntar: "I ara, què faig?" Va decidir que escriuria la seva autobiografia: "Estarà plena d'errors, no us en creieu res", diu amb la seva ironia habitual durant la presentació del darrer llibre, Les germanes Jacobs, publicat en català per Bromera, amb traducció d'Eduard Castanyo, i en castellà per Alfaguara. L'escriptor, que és tot un caràcter, firma Les germanes Jacobs amb el seu pseudònim habitual quan escriu novel·la negra: Benjamin Black. Té una altra idea per a un llibre força apocalíptic: la humanitat s'extingeix i només queden un home i una dona. Com que tots dos volen estar sols, decideixen anar a buscar l'altre per matar-lo.
Els protagonistes de Les germanes Jacobs són el doctor Quirke i l’inspector Strafford. Quirke, un catòlic que va créixer en un orfenat i està força ressentit, ha aparegut en totes les novel·les de Benjamin Black. Strafford és un fill de terratinents protestants amb diners. "És una situació que mai podria haver ocorregut perquè un fill de la classe alta mai podria haver sigut policia als anys 50", diu Banville. Junts col·laboraran per resoldre l'assassinat d'una noia jueva.
Banville admet que el que menys li interessa és qui és l'autor del crim i que de vegades no ho decideix fins al final. Explica que quan ja tenia la novel·la més o menys acabada, li semblava massa predictible: "Vaig passar una setmana en una residència d'escriptors per acabar-la. Quan faltava gairebé un dia, vaig tenir una idea, vaig escriure 3.000 caràcters i els vaig enviar a l'editor", diu. La idea apareix a l'inici de la novel·la.
Gens d'interès en la intriga
A l'escriptor irlandès li interessen molt més els personatges, el context històric i l'argument. "Bons i dolents són dues paraules que eliminaria del diccionari; hauríem de parlar de circumstàncies. Tots podem fer autèntiques atrocitats en determinades circumstàncies, començant per mi mateix", explica. "El que motiva Quirke és el desig de conèixer, de saber coses. Com que no pot saber res dels seus orígens, busca el dels altres", diu.
Banville va començar a escriure novel·la negra amb el nom de Benjamin Black quan tenia 50 anys. "Necessitava un canvi i quan vaig començar a escriure vaig adonar-me que em podien interessar els personatges i l'argument. Com a John Banville soc un artista, un poeta que treballa amb prosa. Com a Benjamin Black soc un artesà", assegura. En aquells primers anys dins del gènere negre, recorda que va anar a un festival: "Em van ignorar i em van odiar perquè vaig dir que trigava molt menys a escriure una novel·la negra que no pas els altres llibres".
L'escriptor irlandès diu que no li interessa gens la novel·la social, malgrat que en els seus llibres reflecteix moments històrics, com la Irlanda posterior a la Segona Guerra Mundial. "No tinc agenda política ni cap missatge a transmetre. No puc canviar el món, però l'art sí que pot ajudar a entendre què significa estar viu, què vol dir ser un ésser humà", afegeix. Banville escriu des que tenia 12 anys i ha obtingut, entre d’altres, el Man Booker Prize i el premi Príncep d’Astúries de les lletres.