Joan Oller recomana un llibre per entendre "la mal anomenada" intel·ligència artificial

El factor humà és decisiu en sales de concerts com el Palau de la Música, la casa del cant, i, per tant, amb un compromís fundacional amb l'afinació i la veu no microfonada (ni filtrada). Això no obstant, res no és aliè a la intel·ligència artificial. Prou que ho sap el director general del Palau de la Música, Joan Oller, que com a lectura d'estiu recomana Entre el paradís i l'apocalipsi. L'economia de la intel·ligència artificial (Rosa dels Vents, 2025), de Xavier Sala i Martín. Bona prova de l'interès que desperta el que analitza l'economista de Cabrera de Mar és que el llibre va ser el més venut de no-ficció en català l'últim Sant Jordi, per davant de La passada a l'espai, de Manel Vidal Boix; Crims 4. L'hora de la veritat, de Carles Porta, i L'art de ser humans, de David Bueno.

Joan Oller tria Entre el paradís i l'apocalipsi perquè és un assaig que ajuda a "entendre què és realment la mal anomenada intel·ligència artificial, els seus orígens, la seva utilitat i per on pot anar en el futur". "És una anàlisi extensa, intel·ligent i alhora assequible per la forma molt divulgativa com està escrit", destaca Oller, que arriba a l'agost amb la feina feta després de presentar la temporada 2025-2026 del Palau de la Música que ha programat amb Mercedes Conde, la directora artística adjunta de la institució.

Serà una temporada especial, amb grans noms com Teodor Currentzis, Zubin Mehta, Iván Fischer, Myung-Whun Chung, Simon Rattle i Daniele Gatti; homenatges a Juli Garreta, Joan Lamote de Grignon, Joan Guinjoan i Eduard Toldrà; el suport decidit a compositors com Joan Magrané, Gabriela Ortiz, Raquel García-Tomás i Bernat Vivancos, i el gran repte del viatge de l'Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música als Estats Units per cantar la Missa solemnis de Beethoven amb l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles, sota la direcció de Gustavo Dudamel.