Llegim Actualitat 11/05/2021

Joan-Lluís Lluís deixa Grup 62 i fitxa per Club Editor

La primera novetat serà 'Junil a les terres dels bàrbars', sobre la fugida d'una noia culpable de la mort del seu pare al principi de l'era cristiana

2 min
Joan Lluís Lluís va ser l’últim guanyador del premi Sant Jordi, amb la novel·la  Jo soc aquell que va matar Franco.

BarcelonaDes de Les cròniques del déu coix (2013), les novel·les de Joan-Lluís Lluís havien estat publicades a Proa. L'última va ser Jo soc aquell que va matar Franco (2018), premi Sant Jordi. La propera, però, canviarà de casa: l'escriptor nascut a Perpinyà el 1963 publicarà Junil a les terres dels bàrbars a Club Editor aquest setembre, en català i també traduïda al castellà per Edgardo Dobry, publicada a la col·lecció La Montaña Pelada i també a l'editorial Sigilo de Buenos Aires.

Junil a les terres dels bàrbars narra la fugida d'una noia culpable de la mort del seu pare al principi de l'era cristiana, més enllà de les fronteres de l'Imperi Romà. S'embrancarà en la travessia a peu de part del continent europeu, i no ho farà només per fugir del càstig que l'esperava, sinó motivada també pels versos d'un poeta desterrat.

Tres recuperacions fins al 2024

El projecte de Club Editor amb Joan-Lluís Lluís no es limita només a un únic llibre: entre el 2022 i el 2024 l'editorial dirigida per Maria Bohigas recuperarà Els ulls de sorra (1993) i El dia de l'ós (2004) -que va publicar La Magrana- i Cròniques del déu coix (Proa). "Club Editor acull aquestes quatre novel·les amb la convicció que, com passa amb altres autors de la casa, l’obra s’ha d’explorar de cap a cap per veure’n la dimensió -explica l'editorial-. La frontera i sobretot les mutacions en constitueixen els temes principals, tractats des de situacions tan diverses com un poble del Vallespir o un marge de l’Imperi Romà. No és casual que el seu primer llibre trenqués un dels tabús més ben servats a França -la guerra d'Algèria, narrada per un fellag-, ni és l’única paradoxa de la seva carrera que aquest desafiament es produís en una llengua que la societat francesa en la seva immensa majoria no llegeix".

stats