Jean-Paul Dubois guanya el premi Goncourt amb una novel·la sobre la injustícia i la fraternitat
Amélie Nothomb queda per tercera vegada finalista del guardó
ParísL'escriptor Jean-Paul Dubois (1950) ha guanyat aquest dilluns el prestigiós premi Goncourt per la seva novel·la Tous les hommes n'habitent pas le monde de la même façon (No tothom viu de la mateixa manera), un dels èxits de la tardor a França. Es tracta d'un text emotiu sobre un home empresonat en què l'autor parla sobre la injustícia i la fraternitat. El jurat del Goncourt s'ha reunit, com cada any, al restaurant Drouant de París: triant el llibre de Dubois, nascut a Tolosa, ha deixat per tercera vegada a les portes del premi la belga Amélie Nothomb, que amb la seva obra Soif ha perdut a la segona volta per quatre vots a sis.
El president del jurat, l'escriptor Bernard Pivot, ha lloat el caràcter cosmopolita de Dubois, "un personatge que viu en la seva època", abans d'admetre que el premi és "un reconeixement a tota la seva obra". El premi Renaudot, menys significatiu que el Goncourt i que es lliura el mateix dia i al mateix restaurant parisenc, ha sigut per a Sylvain Tesson per La panthère des neiges (La pantera de les neus).
Dubois, que amb 69 anys compta amb una àmplia obra narrativa però manté un perfil discret en la seva vida pública, ha dit després d'arribar al restaurant Drouant que "no està fet per a aquesta mena de coses" perquè "no és el seu univers". "Demà seré el mateix escriptor que he sigut fins ara", ha afirmat.
Una defensa de la vida quotidiana
El jurat, format per una desena d'escriptors i intel·lectuals, ha mostrat la voluntat de convertir el premi en una "declaració d'amor" per aquest llibre en concret i per la seva obra en conjunt. "Li donem l'estatus que es mereixia des de fa molt de temps", ha subratllat Pivot, que considera que si es tractés d'un escriptor que escrigués en anglès tindria un reconeixement internacional comparable al del britànic William Boyd.
Aquesta última novel·la de Dubois, entre els llibres més venuts a França des del principi de setembre, posa al centre de la narració la vida ordinària i defensa la manera com cadascú decideix viure-la, fins i tot quan s'ha equivocat. A mesura que la trama avança, el lector descobreix què va portar fins a la presó el protagonista.