BarcelonaL'escriptor J.M. Coetzee (Ciutat del Cap, Sud-àfrica, 1940) ha visitat aquest dissabte el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per parlar de la seva mirada sobre el continent europeu. Però Coetzee va néixer a Sud-àfrica, va viure durant dues dècades a Austràlia i la resta de la seva vida l'ha passat als Estats Units. Per això, abans de començar la xerrada de cloenda del cicle Europa!, l'escriptor explica que és força al·lèrgic a opinar d'allò que no domina. "Avui dia tota la població té canals per difondre les seves opinions, i la seva validesa o força no depèn de si aquestes opinions són certes o no, sinó de qui els dona suport. Vivim en una mena de mercat darwinià d’opinions en què algunes sobreviuen i altres no", ha afirmat Coetzee en una conversa compartida amb l'escriptora i editora Valerie Miles (Nova York, 1963).

Tots dos s'han confessat sentir-se "forasters a Europa", i potser per això han centrat el diàleg en qüestions més literàries que no pas geopolítiques. A la conferència han aparegut un bon grapat de referents literaris, des de Gabriel García Márquez i Miguel de Cervantes fins a Robert Balsa, Octavio Paz i Gustave Flaubert. Coetzee, guardonat amb el premi Nobel de literatura el 2003, s'ha endinsat en els engranatges creatius de la seva darrera novel·la, El polonès (Edicions 62 amb traducció de Dolors Udina), que transcorre a Barcelona. Per què va triar la capital catalana com a escenari principal? "Escriure té més a veure amb cuinar que amb filosofar. No conec gaire Barcelona, però en aquella història funcionava. Treballo per intuïció", ha explicat Coetzee.

Un "impostor" en la cultura anglosaxona

El polonès és una història d'amor impossible entre un pianista i una dona casada, però, més enllà de la trama, l'escriptor ha assenyalat que, per a ell, representa tota una declaració d'intencions. Per primera vegada, Coetzee va publicar el llibre en castellà abans que en anglès, l'idioma amb què ha escrit gran part de la seva obra. "Volia demostrar que el castellà pot ser una bona alternativa a l'anglès. Sempre m'he sentit un impostor dins de la cultura anglosaxona", subratlla l'autor, per a qui la llengua és cada vegada més important en la seva creació artística.

"A cada idioma hi ha paraules que tenen un pes filosòfic, religiós o històric molt gran. Per traduir-les adequadament, s'ha de traslladar el context semàntic que hi ha al darrere. Quan escric una paraula en anglès, soc conscient dels problemes que posarà al traductor i quines solucions hi pot trobar. Per això intento evitar frases fetes que puguin causar problemes", ha reflexionat Coetzee. Gran lector dels clàssics russos, l'escriptor ha volgut acabar la xerrada amb la seva mirada sobre el país, que ha dit que està tenyida per la història de les últimes dècades, la derrota de l'URSS i la imposició "tòxica" del capitalisme als anys 90: “Ara no és el moment de tallar els vincles amb els russos i deixar-los en l’oblit. Hem d’aprofitar qualsevol oportunitat per demostrar-los que donem suport al seu esforç”.