L'amor i l'amistat entre el pintor Josep Maria Sert i una nena humil de Ciutat Vella

BarcelonaEl passatge, la novel·la amb què Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) ha guanyat el premi Santa Eulàlia de novel·la, dotat amb 25.000 euros, comença a la Barcelona en plena expansió de finals del segle XIX. L'enderrocament de les muralles, la construcció de l'Eixample, l'efervescent món del teatre i el formiguer de fàbriques tèxtils –plenes de treballadors i de moviment– són el rerefons d'una història d'amistat, amor i venjança protagonitzada pel pintor i muralista Josep Maria Sert i una nena humil del barri de Sant Pere, Regina Soldevila.

Josep Maria Sert coincideix per primera vegada amb Regina Soldevila espiant-la per la finestra del passatge on viu, al barri de Sant Pere de Barcelona. Ell és un noi esquifit que, anys després, començaria una fulgurant carrera internacional com a pintor i decorador, amb fites com els murals de la catedral neoclàssica de Sant Pere de Vic, les obres d'inspiració wagneriana que va pintar per al Palau de Maricel de Sitges, la decoració del novaiorquès Rockefeller Center i els plafons quixotescos per a l'Hotel Waldorf-Astoria, també a Manhattan. El jurat ha destacat d'El passatge que transmet "l'essència d'un barri de Barcelona poc explorat literàriament", i també "el treball minuciós de documentació històrica" de l'autora i la recreació "d'un mapa cultural de la ciutat estretament marcat pel teatre". "La novel·la sap com contrastar el cosmopolitisme de Sert amb la Barcelona que té consciència de barri, molt arrelada a la ciutat i orgullosa de formar-ne part", ha recordat Fèlix Riera, editor i president de la Fundació Romea.

Sant Pere, un barri literàriament poc conegut

"El passatge d'en Cirici, llavors anomenat de les Manufactures, és un dels racons on transcorre la novel·la, que és paral·lel al passatge de Sert –diu Maria Carme Roca–. Són llocs de pas i encantadors que es troben en un barri poc conegut. Sant Pere va ser un dels llocs fonamentals per entendre la industrialització de la ciutat". Roca ha fet memòria sobre algunes de les transformacions de la Barcelona que retrata a l'època, des de l'Exposició Universal fins a la Setmana Tràgica. "Sert se'n va anar a París el 1899, quan tenia 25 anys, però mai no va deixar de tornar a Barcelona –explica–. La Regina s'enamora de seguida d'en Sert, però sap que no s'hi pot casar perquè ve de classe humil. Fins i tot arriba a servir durant una temporada a casa seva... A en Sert li agradaven totes les dones, però era conscient que no es podia casar amb la minyona".

A El passatge hi ha també personatges foscos i algun assassinat –"Sempre funcionen, a les novel·les", admet–, i una madrastra malèvola que té un paper fonamental, inspirada en contes tradicionals com Blancaneu i les rondalles que recollia Joan Amades. "No m'agrada que les meves protagonistes siguin bledes", afirma la novel·lista en relació a Regina Soldevila, que s'ha de transformar diverses vegades al llarg de la novel·la: l'acció arrenca a finals del segle XIX, però passa per la Setmana Tràgica, la Segona República, la Guerra Civil i la primera dècada de postguerra.

Des que el 1997 va decidir dedicar-se professionalment a l'escriptura, Maria Carme Roca ha publicat més de cinquanta novel·les, entre les quals hi ha el Nèstor Luján de novel·la històrica amb Intrigues de palau (2006) i el Prudenci Bertrana amb El far (2018). "Molts dels meus llibres transcorren a Barcelona perquè m'enamora", diu l'autora, que a El passatge convoca, a més de Sert, personatges històrics de gran rellevància com l'actriu Margarida Xirgu i la mecenes Isabel Llorach.

Convocat per les editorials Comanegra i Àfora –aquesta última vinculada al Grup Focus–, el premi Santa Eulàlia celebra enguany la seva "consolidació", segons ha recordat Jordi Puig, de Comanegra: "Acabem d'engegar la cinquena edició de Veus de mort als Encants Vells, de Sylvia Lagarda-Mata, novel·la guanyadora de l'edició anterior". El palmarès el va inaugurar el 2023 Lluís-Anton Baulenas amb Seré el teu mirall.