Gerard Quintana: “Bulgàkov sempre t’ensenya alguna cosa nova”
El cantant recomana 'El mestre i Margarida', una obra que va rellegir fa dos estius i que considera hipnòtica i transformadora
Mentre enllesteix la seva primera novel·la, Gerard Quintana (Girona, 1964) fulleja els assaigs fotogràfics Ver és un todo, de Henri Cartier-Bresson, i Para entender la fotografía, de John Berger, i està impacient per llegir Devotion, el nou assaig musical de la cantant i poeta nord-americana Patti Smith. El vocalista de Sopa de Cabra té tants llibres entre mans que li és difícil escollir-ne només un. “Em quedo amb El mestre i Margarida (La Magrana / Alianza), de Mikhaïl Bulgàkov. El vaig rellegir fa dos estius i encara en noto el seu regust a dins”, diu.
L’última obra de l’escriptor rus tracta en clau satírica l’arribada del diable i la seva extravagant cort a la societat soviètica dels anys trenta, subvertint l’ordre establert i sembrant el caos. Bulgàkov va escriure la novel·la entre el 1928 i el 1940, però, a causa de la repressió del règim estalinista, no es va publicar fins al 1966 -més de vint-i-cinc anys després de la seva mort-, en una versió censurada. La primera versió completa es va publicar a Alemanya el 1967, recollint els manuscrits de l’escriptor que s’havien distribuït clandestinament. “ El mestre i Margarida és un llibre etern i infinit. L’he llegit tres vegades i cadascuna m’ha ensenyat alguna cosa nova”, afirma Gerard Quintana sobre aquesta obra “hipnòtica i transformadora” que va inspirar la cançó Sympathy for the devil dels Rolling Stones.
Segons Quintana, aquells que s’entreguin de ple a aquesta lectura hi podran sentir un ressò especial amb “la situació d’anormalitat política actual”. És per això que recomana El mestre i Margarida a qualsevol persona que vulgui reflexionar i que no es conformi només amb passar una estona entretinguda. “El diable de Bulgàkov se sentiria com a casa en aquest ambient de clavegueres, jutges suprems i deliris involucionistes”, conclou el cantant.