Llegim  /  Actualitat 19/04/2022

Elogi al geni culte, 'outsider' i immadur de Gabriel Ferrater

2 min
Jordi Amat i Esther Vera a la llibreria Casa del Llibre de la Rambla de Catalunya, a Barcelona.

Barcelona"Fins que va fer 30 anys, Gabriel Ferrater es va dedicar només a llegir: no havia de treballar ni preocupar-se de fer-ho", recordava Jordi Amat aquest dimarts al vespre a la Casa del Llibre amb motiu de la presentació de Vèncer la por, "única biografia completa del poeta", segons va descriure l'obra Pilar Beltran, d'Edicions 62. El seu primer llibre de poesia, Da nuces pueris, no va aparèixer fins al 1961, quan ja s'acostava als 40 anys.

"Va ser un outsider?", li acabava de demanar Esther Vera, directora de l'ARA. Amat va contestar que "sí a mitges". "Era estrafolari i els seus familiars eren percebuts com a estranys –reconeix–. Una de les claus per explicar la seva gran llibertat de consciència va ser la seva família i Reus, segona ciutat més important de Catalunya de la segona meitat del segle XIX. En Gabriel i els seus dos germans, en Joan i l'Amàlia, eren nets d'un vinater que es va arribar a comprar una casa modernista al mig del poble. Els seus pares van tenir la valentia d'educar els fills amb exigència i a través d'una institutriu, al marge de l'escola de l'època".

Fugir del mite romàntic

Després del suïcidi del seu pare el 1951 i instal·lat a Barcelona amb la seva mare, Ferrater es va anar obrint camí –sense pressa– en el món de les lletres, com a traductor i lector editorial. El sistema literari català era pràcticament inexistent: la seva reconstrucció seria complexa, i Ferrater arribaria a ser una de les peces clau en la seva modernització. Dels anys 50 data un dietari que l'autor va acabar cremant. "És una gran pèrdua, només en queden uns quants fragments, molt pocs –diu Amat–. José María Valverde deia que si s'hagués publicat mai hauria sigut equivalent a L'ofici de viure, de Pavese".

Dels llibres de Ferrater, el preferit de Jordi Amat és Teoria dels cossos (1966). "És un exercici d'una gran honestedat", assegura abans de recordar el paper central d'Helena Valentí en el llibre: "Ella va ser la primera parella d'en Gabriel, quan ell tenia 39 anys. També en l'amor va arribar tard". Escrivint Vèncer la por, Amat ha volgut "fugir del mite romàntic de l'alcohol i el suïcidi, que és injust amb el personatge: en Gabriel era més complex que tot això".

Per al filòleg i biògraf, "Ferrater mai va aconseguir viure com els adults, va voler allargar la joventut com tants altres". La seva "fragilitat i immaduresa" l'afrontava amb "la literatura i el coneixement; també amb l'alcohol". En l'última dècada de vida, abans del suïcidi, Ferrater va deixar d'escriure poesia, però va continuar traduint i descobrint autors com Gombrowicz. "La correspondència amb ell és fascinant –assegura Amat–. També les cartes amb la seva mare, moltes de les quals inèdites, o les cartes i els telegrames amb Jill Jarrell, la dona amb qui es va casar a Gibraltar el 1964". Quina era la por que havia de vèncer Ferrater, la de viure o la de morir?, pregunta Esther Vera. "El que li feia por i alhora li donava gaudi era no poder viure com ell volia –diu Amat–. Això defineix el nostre ésser moral, una idea que el preocupava molt. En Gabriel sabia què volia dir viure patint, precàriament. El desconcerten els anhels que no podia satisfer". També era algú vitalista i enèrgic, que "necessitava sortir de casa i ser admirat, sobretot per les noies joves".

stats